Deixa el teu correu i rebràs les novetats

10 d’abril de 2015

Perquè enganxa Estat Islàmic?

Davant la proliferació de grups terroristes al món la pregunta que ens fem tots és: quins motius impulsen a ciutadans occidentals a unir-s’hi? El mateix es va preguntar fa uns anys l’escriptor Yasmina Khadra (un ex-militar algerià) en una recomanable novel.la: L’Attentat (original en francès). Partirem del supòsit que cada cas és diferent; tot i així hi ha punts comuns.
   Nicolas Hénin, hostatge d’Estat Islàmic durant un any, opina: “Hi ha un munt de persones perdudes, persones que viuen en una mena de desert cultural, i que reemplacen aquest desert, aquest no res, per la idea que poden tenir un destí, que serveixen per alguna cosa, que poden realment ajudar. Estic segur que molts djihadistes que van a lluitar a Síria estan convençuts que van a ajudar. En arribar a lloc s’adonen de la realitat de la guerra i del seu propi error, però els fan un rentat de cervell. En aquest moment alguns volen tornar a casa; llavors els retenen. Els altres es transformen en djihadistes de sang i fetge”. En el seu assaig Jihad Academy, el periodista va més enllà: “Per fer un jihadista no cal gran cosa. Agafeu una personalitat una mica dèbil o un cap una mica buit, empleneu-lo d’una dotzena de paraules en àrab i de nocions molt bàsiques d’Islam, que no tenen res a veure amb l’Islam”...
   La realitat és que Estat Islàmic sap conquistar seguidors arreu d’Occident. Com? Fent servir els mateixos referents que tenen ells a partir d’una cultura comuna que passa per Facebook i Twitter; tots han jugat als mateixos videojocs i llegit els mateixos llibres. Segons Hénin, els fitxatges no són sirians ni iraquians. O sigui que és gent de casa nostra a qui Estat Islàmic, a més de fer-se molta propaganda i ser mediàtic, ofereix suport moral (com una família), menjar i llit. I un valor important: la recuperació de l’autoestima. Una dada: A França, on l’islamofòbia està a l’ordre del dia, el 22% dels “seus” djihadistes provenen de la religió o cultura catòlica i fins i tot jueva.
   Si és cert que el terrorisme enganxa, té molt a veure amb la decadència d’Occident, amb els seus governs cada cop menys eficaços, amb polítics corruptes que, cínicament, només pensen en ells, provocant que molts ciutadans se sentin menyspreats.
   Al final de totes les coses sempre hi ha l’ésser humà, tan esquifit, tan carregat de por i de necessitats.