Un llibre que ajuda a entendre el segle XXI

En Víctor Pou Serradell va presentar fa un mes la seva obra “Relaciones internacionales, geopolítica y economia mundial” en un sopar al qual vaig assistir. En veure el llibre em va semblar agosarat comprimir un tema tan ampli en unes escasses 250 pàgines, tot i que com a alumna del Dr. Pou conec la ment endreçada i la capacitat de síntesi d’aquest bon professor.

   L’assaig ens apropa a les múltiples veus autoritzades del món global, (economistes, historiadors, periodistes, pensadors...) que intenten visualitzar el futur a partir de la Història i dels només quinze anys que portem transitant pel segle XXI. Cal assenyalar que per en Pou aquest segle es va iniciar el 1989 amb la caiguda del Mur de Berlín.

   La bibliografia consultada és extensa (l’autor és un lector voraç) i l’obra mostra un ampli ventall d’opinions contraposades respecte al nostre futur. Un dels punts forts és la diversitat de lectures recomanades; hi ha però, un gran respecte per l’economia tradicional i li manquen referències al pensament innovador/progressista. També hi he trobat a faltar un èmfasi sobre temes com la necessària transició energètica, la fi dels recursos fòssils o l’escalfament global, prou importants per capgirar el funcionament del món.

   Els assumptes tractats són molt nombrosos: anàlisi dels primers quinze anys del segle, diferents visions de pensadors, elements de context de l’economia global i grans temes de l’economia mundial; hi ha molts quadres i gràfics explicatius que en simplifiquen la comprensió. Es tracta doncs d’una obra molt didàctica, plena d’opinions i de cites, que ajuda a fer-se una idea del que hi ha i del que pot ser el futur i que jo estaré encantada de poder fer servir com a llibre de consulta.

   Una crítica: molta imparcialitat i una visió a distància, adequades per un llibre de text, però en quant a assaig m’hauria agradat que l’autor s’impliqués més. M’ha quedat a l’aire una pregunta: “Dr. Pou, quina és realment la seva opinió?”.    
   Si algú més l'ha llegit, m'agradaria molt saber què en pensa i compartir-ho amb els lectors.

(Foto: Víctor Pou a l'esquerre).

Bases del Premi Carme Lafay 2016

Gènere: relat

Premi: 250 euros al guanyador i 2 obres de Carme Lafay al finalista

Obert a: més grans de 18 anys

Convocant: l'escriptora Carme Lafay, de Lafay ebooks.

Idioma: català estàndard

Data límit d'entrega: 20-03-2016

Falla el: es comunicarà amb prou antelació a http://carmelafay.blogspot.com.es/

L'escriptora Carme Lafay convoca aquest premi amb la intenció de promoure la creació de textos que destaquin pel seu estil lingüístic i per un contingut original.

Bases:

1-Participants: majors de 18 anys el 20-03-2016.

2-Tema: "Coincidiu en un lloc concret amb algú inesperat". Es pot desenvolupar en qualsevol temps, espai i circumstàncies. De preferència, pocs diàlegs.

3-Premi de 250€ pel guanyador i de 2 obres de l'autora pel finalista.

4-Presentació de les obres: Cada participant podrà enviar un sol relat escrit en català, original, inèdit i no premiat. L'extensió serà de 3 a 4 folis Din A4, en lletra Times de 12 i a un espai i mig. Totes les obres aniran signades amb el títol del relat i els telèfons de l'autor (millor el fix i el mòbil).

5-Enviament d'originals: S'enviaran al correu cnlafay@gmail.com en un fitxer .pdf adjunt. S'indicarà que van dirigits al Premi Carme Lafay 2015 i en el "tema" constarà el títol del relat i el telèfon. Cal procurar que el correu d'origen no sigui identificable per tal de mantenir l'anonimat del concursant.

6-Nombre i termini: S'acceptarà un màxim de 50 obres. El termini expira a les 00.00 del 20-3-2016.

7-Selecció d'obres: un comitè de lectura i l'escriptora convocant decidiran l'obra premiada. Si no es presenta cap text amb la qualitat esperada, el premi quedarà desert.

8-Fallo del premi: es contactarà per mail o telèfon amb els 12 finalistes i, si no hi ha cap inconvenient (falsificació de dades, etc.), es farà públic en un acte el dilluns 9 de maig a les 19h a Barcelona, a Aula de Escritores, http://www.auladeescritores.com/, durant el qual es remetrà la quantitat estipulada en mà.

9-Els concursants que ho desitgin veuran els seus escrits publicats en un ebook que durà el títol de "Premi Carme Lafay 2016" i que es podrà baixar gratuïtament de diferents plataformes digitals.

10-Pel sol fet de participar els concursants accepten aquestes bases i els criteris seguits per a atorgar el premi.

11-Des d'ara fins al termini d'entrega s'aniran actualitzant el nombre de participants i les incidències de l'entrega del premi en aquest mateix bloc http://carmelafay.blogspot.com.es. Es recomana anar-lo consultant.

Nit de Cap d'any: Sexe sense amor?

Un dels temes més globals que es puguin trobar –parlat, escrit o filmat- es va convidar a taula la nit de Cap d’Any com a conversa estrella (fins i tot superant el de la CUP!).

   Érem deu col·legues disposats a gaudir de la festa com només sabem fer-ho els qui hem superat matrimonis, parelles i fills propis i aliens, els que creiem que pensar per fi en un mateix és el que toca quan es passa dels seixanta.

   “Sexe sense amor: sí o no?” era la gran pregunta. Les respostes es podrien resumir en aquestes postures: 1-És fastigós això de conèixer algú, cardar i despatxar-lo; millor masturbar-se. 2-Qualsevol relació ha de tenir uns sentiments de base; el sexe és un afegitó agradable. 3-El sexe és interessant “per se”; no cal adobar-lo amb l’amor; cada cosa té el seu moment, lloc i espai.

   Em va cridar la atenció que la postura 3, la meva, fos tan poc compartida, donat que el grup estava format per cinc dones i cinc homes llegits, viatjats i de ment oberta, vuit dels quals viuen sols. A ells dedico aquesta breu reflexió.

   Pels individus no sotmesos a la coacció de religions o ideologies castradores, el sexe hauria de ser un plaer senzill i fàcil, assumible per a tothom que voluntàriament s’hi presti. El gaudi sexual és físic i mental, però la proporció entre un i altre component és variable. Òbviament el súmmum seria que el moment compartit tingués un màxim de cada ingredient, tot i que seria il·lusori: la perfecció no és humana. Els beneficis mèdics que aporta el sexe són sobradament coneguts, reprimir-se’n les ganes no és gens saludable i la vida ja és prou complicada sense que nosaltres afegim llenya al foc.

   Conclusió: si el nostre desig sexual és compartit, encara que sigui fruit d’un moment que sabem que no tornarà, aprofitem-lo i gaudim-ne! El sexe entregat (demostrar a l’altre que ens agrada), generós (procurar que l’altre gaudeixi), respectuós (donar importància a l’altre) és una bonica forma d’amor a la qual no hauríem de renunciar.

   Algú va comentar encertadament que, amb l’edat, el problema no és si sexe o amor, sinó la manca de desig. Totalment d’acord. Però això és una altra història...

(foto lliure de Dreamstime)