El tema de les pensions preocupa a tot Occident.
El drama de fons per aquests sistemes és que, gràcies a la qualitat de vida i
als avenços científics, la població ha envellit. Els nens del baby boom dels
anys 50-60 estan en edat de jubilar-se i les possibilitats de la població
activa de treballar s’han reduït molt (The End of Work, de Jeremy Rifkin) i
disminuiran encara més en el futur.
Això
té una importància cabdal perquè els diners que paguen els treballadors d’avui
s’utilitzen per pagar els pensionistes d’avui. Quan vostè es jubili els joves
que treballin pagaran la seva pensió; perquè vostè la cobri com previst, hi
ha d’haver suficients treballadors en actiu i ben pagats.
Ara a
Catalunya per cada pensionista hi ha 2,54 treballadors (a Espanya 2,48). El
salari mitjà anual de Catalunya és de 24 449 euros (a Espanya, 22 790). Es pot dir que les pensions que podrien
pagar-se en una Catalunya independent estarien garantides i podrien ser un 10%
més altes que ara. (És l’hora dels adéus?, de Xavier Sala i Martín).
Si
s’haguessin fet bé les coses, com estalviar en èpoques de vaques grasses, la
Seguretat Social tindria un fons de reserva grassonet. No és així; queden només
46 000 milions d’euros. En qualsevol cas, si Catalunya s’independitza haurà de
negociar la divisió del deute de l’estat espanyol, i també la dels actius, i
haurà de reclamar el 74% d’aquest fons de reserva, o sigui 33 800 milions.
Aquesta quantitat, que no és per pagar les pensions com ja s’ha explicat,
servirà per reduir el deute net de l’estat espanyol que els catalans haurem
d’assumir.
Com
diu en Sala i Martín, "que dormin tranquils els jubilats catalans que, no només
no perdran les pensions, sinó que els les poden augmentar".
Un
motiu més pel Sí, sí.