12 de juny del 2013
L'importància de la corona en la davallada econòmica
9 de juny del 2013
"L'estat ecològic", nou assaig de Santiago Vilanova
Proposta del periodista-escriptor per una economia lligada a l'ecologia en una
futura Catalunya independent. Les dues disciplines es refereixen al oikos, la
casa. Com volem que sigui la nostra casa? L'independència s'ha de formular amb la voluntat de no repetir els errors del passat.
La manca de respecte per l’entorn ve de lluny i els reiterats avisos dels ecologistes per tal de canviar de model, també. En els últims quaranta anys els lobbys energètics (Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa) s’han repartit el pastís de les nuclears amb un total menyspreu per la població que, val a dir-ho, s’ha manifestat poc en contra. En Franco va voler fabricar plutoni a Vandellós I per temes militars. L’ingrés d’Espanya a l’OTAN ha tingut greus conseqüències per la dependència energètica i per la butxaca dels catalans.
Ara ens trobem a casa amb tres centrals nuclears que cal tancar urgentment. El model alternatiu de les renovables és un fet, existeix, i crearia molts llocs de treball. No hem de permetre que els governs ens imposin una o altra energia; les hem de triar nosaltres, de manera democràtica.
Amb mà ferma i pensament crític i lliure, Santiago Vilanova ens ofereix una retrospectiva ecològica desoladora i ens proposa un nou estat català diferent: respectuós amb la Terra, desmilitaritzat, desnuclearitzat i basat en l’economia verda.
futura Catalunya independent. Les dues disciplines es refereixen al oikos, la
casa. Com volem que sigui la nostra casa? L'independència s'ha de formular amb la voluntat de no repetir els errors del passat.
La manca de respecte per l’entorn ve de lluny i els reiterats avisos dels ecologistes per tal de canviar de model, també. En els últims quaranta anys els lobbys energètics (Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa) s’han repartit el pastís de les nuclears amb un total menyspreu per la població que, val a dir-ho, s’ha manifestat poc en contra. En Franco va voler fabricar plutoni a Vandellós I per temes militars. L’ingrés d’Espanya a l’OTAN ha tingut greus conseqüències per la dependència energètica i per la butxaca dels catalans.
Ara ens trobem a casa amb tres centrals nuclears que cal tancar urgentment. El model alternatiu de les renovables és un fet, existeix, i crearia molts llocs de treball. No hem de permetre que els governs ens imposin una o altra energia; les hem de triar nosaltres, de manera democràtica.
Amb mà ferma i pensament crític i lliure, Santiago Vilanova ens ofereix una retrospectiva ecològica desoladora i ens proposa un nou estat català diferent: respectuós amb la Terra, desmilitaritzat, desnuclearitzat i basat en l’economia verda.
5 de juny del 2013
El procés de destrucció creativa
DESTRUCCIÓ CREATIVA: D’ON SURT?
“El capitalisme funciona per un procés de creació-destrucció”. És una frase
de l’economista Joseph Schumpeter.
L’any 1589 en William Lee, un
sacerdot anglès, va inventar la primera màquina tèxtil amb l’idea solidària d’estalviar
temps als treballadors manuals. Va fracassar en aconseguir una patent a causa de les contundents opinions en contra de l’invent: privaria la gent de feina, crearia
atur i pobresa, desestabilitzaria el govern i amenaçaria el poder reial. Hi
hauria augment de la productivitat, sí, però també destrucció creativa.
L’innovació tecnològica fa que
les societats humanes siguin pròspere s,
però suposa la destrucció del vell pel nou i el final dels privilegis econòmics
i polítics de certes persones. Per tenir un creixement econòmic sostingut
necessitem noves tecnologies i noves formes de fer les coses que, i aquest és
el “perill”, poden canviar el poder polític.
Segons els autors de Per què fracassen els països, aquesta
anècdota de la primera màquina tèxtil il·lustra el fet que el nivell de vida de
les persones no va canviar entre la revolució neolítica i la revolució
industrial del segle XVIII. Va ser per culpa de la no acceptació de la
destrucció creativa.
2 de juny del 2013
Teatro: "Good People", de David Lindsay-Abaire.
“BONA GENT”.
Què vol dir ser bona gent? A qualsevol escala social se’n pot trobar, de
bones persones, igual que de dolentes. I uns i altres, dins o fora d’un mateix
grup, es poden enfrontar entre sí.
És el que passa entre la
Margaret i el Mike, nascuts en el mateix barri pobre, un forat pudent estigmatitzat
per drogues i violència. Ell n’escapa i ella es queda. El que l’autor de l’obra
planteja és si l’opció de fer una cosa o l’altre depèn de la sort, de la
voluntat, de no equivocar-se en algun punt o de tot plegat.
Un tema interessant: gent
comuna que busca oportunitats, gent que intenta subsistir. Tot i així el
desenvolupament i la conclusió es queden una mica curts. Millor resolució té, al meu parer, la sensacional Historia de una escalera, que Buero Vallejo va escriure al 1949 i que tracta de l’impotència d’uns veïns de la classe treballadora de la post guerra, que no aconsegueix tirar endavant, en front d’una família que representa la minoria que pot progressar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)