Arran de la crisi, amb els canvis socials i la
creixent precarietat laboral molts han hagut de tirar pel dret i fer-se
freelance. D’altres busquen una feina extra amb un sobresou que els permeti
arribar a final de mes.
Està decidit!
Jo també m’apunto. Puc triar entre associar-me a una plataforma basada en
tecnologia, com Uber
(et cobra un 20%), Amazon o Airbnb, o crear una empresa on line. Abans, i a
banda del que és obvi, necessito coneixements en Web 2.0, SEO
i màrqueting... i ser un bon venedor. Els blocs que consulto m’aconsellen: he de poder
compaginar vida personal i familiar, marcar-me un horari per no fer més hores
que un rellotge i preveure que no tindré dret a baixes ni vacances pagades; el
meu sou serà fluctuant i m’ho hauré de fer tot jo sola. Caldrà donar-me d’alta
als autònoms (1000€/mes si vull cotitzar el màxim) o a una cooperativa on line
que em permeti facturar i cobrar la feina mentre cotitzo per dies treballats
(em cobra 20€ d’inscripció, 80€ de dipòsit i un 6% de cada factura). Podré amb
tot plegat? És un pas endavant o un pas enrere?
Segons un
article de Forbes, l’any 2020 (falten 5
anys!) als EUA el 50% de la força de treball serà freelance. La “freelance
economy” es defineix com el canvi de feines a temps complet per feines a temps
parcial i temporal en treballadors que van per lliure. Recordo que Robert Owen
va formular l’objectiu de vuit hores de feina, vuit de recreació i vuit de
descans; corria el 1817. A Espanya la jornada de 8 hores es va aprovar per
decret el 1919 després d’un fet catalitzador: la vaga de 44 dies dels
treballadors de Barcelona. (14.1-Jornada laboral).
Una
discussió sobre si aquest nou plantejament de la feina és lícit o desitjable
ens duria massa lluny. Només vull constatar que el canvi ja el tenim aquí i que
es preveu que vagi a més. I podem afirmar que les noves tecnologies, per bé o per mal, l’han fet
possible.
(foto lliure de Dreamstime)