Arran de la crisi, amb els canvis socials i la
creixent precarietat laboral molts han hagut de tirar pel dret i fer-se
freelance. D’altres busquen una feina extra amb un sobresou que els permeti
arribar a final de mes.
Està decidit!
Jo també m’apunto. Puc triar entre associar-me a una plataforma basada en
tecnologia, com Uber
(et cobra un 20%), Amazon o Airbnb, o crear una empresa on line. Abans, i a
banda del que és obvi, necessito coneixements en Web 2.0, SEO
i màrqueting... i ser un bon venedor. Els blocs que consulto m’aconsellen: he de poder
compaginar vida personal i familiar, marcar-me un horari per no fer més hores
que un rellotge i preveure que no tindré dret a baixes ni vacances pagades; el
meu sou serà fluctuant i m’ho hauré de fer tot jo sola. Caldrà donar-me d’alta
als autònoms (1000€/mes si vull cotitzar el màxim) o a una cooperativa on line
que em permeti facturar i cobrar la feina mentre cotitzo per dies treballats
(em cobra 20€ d’inscripció, 80€ de dipòsit i un 6% de cada factura). Podré amb
tot plegat? És un pas endavant o un pas enrere?
Segons un
article de Forbes, l’any 2020 (falten 5
anys!) als EUA el 50% de la força de treball serà freelance. La “freelance
economy” es defineix com el canvi de feines a temps complet per feines a temps
parcial i temporal en treballadors que van per lliure. Recordo que Robert Owen
va formular l’objectiu de vuit hores de feina, vuit de recreació i vuit de
descans; corria el 1817. A Espanya la jornada de 8 hores es va aprovar per
decret el 1919 després d’un fet catalitzador: la vaga de 44 dies dels
treballadors de Barcelona. (14.1-Jornada laboral).
Una
discussió sobre si aquest nou plantejament de la feina és lícit o desitjable
ens duria massa lluny. Només vull constatar que el canvi ja el tenim aquí i que
es preveu que vagi a més. I podem afirmar que les noves tecnologies, per bé o per mal, l’han fet
possible.
(foto lliure de Dreamstime)
Desde siempre he trabajado "freelance" y soy feliz! Sencillamente es un "cambio de actitud" ante todo...y verás que todo fluye! Si, en oportunidades y muchas más de varias, he estado super asustada para cumplir con mis compromisos, pero eso me ha abierto más puertas para creativamente salir adelante! Si, ES un cambio de actitud, es una experiencia que vale la pena, a nivel individual y en la medida que seamos más, a nivel colectivo se abrirán mayores posibilidades y facilidades! Un gran abrazo Carme
ResponElimina"Cambio de actitud" es la clave que algunos todavía no entienden. De acuerdo, Mariaesther.
EliminaDeixant de banda el concepte pejoratiu de la paraula mercenari (el que significa freelance etimològicament), penso que es una regressió en els drets individuals. Potser a uns pocs els anirà força bé, però professionals lliberals els ha hagut tota la vida, i no calia que la resta de mortals perdéssim els nostres drets laborals a passes gegantines com ha estat el cas. De tota manera, tot i preocupar-me -encara- personalment, em preocupa més quina societat deixem als nostres fills i nets. Ells ja no tindran les "facilitats" de les quals hem gaudit nosaltres, i s'hauran d'enfrontar a una jungla on impera la llei del més fort. No és per estar-ne orgullosos. Un cop més s'acompleix allò de que potser el progrés és en realitat, un retrocés.
ResponElimina