Culpa del petroli o de l'ignorància?

L’Occident de la globalització mercantil està armant els islamistes sirians a canvi dels petrodòlars de Qatar i d’Aràbia Saudita quan tothom sap que els terroristes del front Al-Nostra (Al Qaeda) estan finançats per les monarquies àrabs del petroli.

      Mil·liars de djihadistes europeus han marxat a Síria per combatre Bachar Al Assad. Occident ha abandonat la democràcia i la llibertat a favor del petroli i gas de l’Islam, igual que va abandonar l’Àfrica subsahariana als qatarís i saudites, que hi van fer créixer mesquites com a bolets.

      Les previsibles conseqüències, segons Hamdane Ammar (article del 15-5-2013) seran:

-Guerra religiosa entre sunnites i xiïtes, encoratjada per Occident.

-Tornada a casa dels djihadistes europeus per dur la guerra santa a Europa contra els infidels (nosaltres).

-L’Islam es propagarà com una taca d’oli i el tindrem a casa.

      L’elit materialista i ignorant ha venut la seva ànima als qatarís i saudites per un punyat de dòlars.

      Ja ho va dir l’Oriana Falacci: Euràbia. I mentrestant, nosaltres amaguem el cap sota l’ala. 

Carmen Amaya, la bailaora (exposició).

Exposició de fotos de Colita i Julio Ubiña (fins al 7 de juliol 2013)

L’anomenaven Deessa de foc. Li atribueixen els adjectius de: apassionada, racial, forta, salvatge, violenta… Va revolucionar el ball flamenc perquè era diferent.Va triomfar a Europa i a tot el continent americà, i el seu amic John S. Wilson li va regalar una masia a Begur perquè tingués alguna cosa de la seva propietat. Hi va morir al 1963, massa jove, fins i tot per algú que ja ho té tot fet.

      Vista l’exposició –en blanc i negre- recomano especialmente els retrats de la barcelonesa Colita. En el que he penjat la Carmen em recorda a la mexicana Teresa, protagonista de La reina del sur, novel.la de A. Pérez-Reverte. Però el meu retrat preferir és un en el que surt voluntàriament desenfocada. Colita ha aconseguit retratar-li l’ànima, una ànima sensible, débil i dolorida.

      M'agrada especialment aquesta anècdota. Trobant-se de gira a Nova York, la Carmen va tenir un desig de sardines. En va comprar un kilo i les va fregir sobre una taula de l'hotel -el luxuós Waldorf Astoria- valorada en milers de dòlars.

     

Presentació de "Soluciones a la(s) crisis" a la Llibreria Excellence

Ahir magnífica presentació de Soluciones a la(s) crisis a la Llibreria Excellence. Van parlar Ángel F. Bueno i Maite Salom per aclarir-nos les idees i les nenes Maria i Irene Morales van llegir unes frases.

Podeu trobar el llibre a Ediciones Carena 2013. ISBN: 978-84-15681-51-9

Entrevista a la televisió d'Esplugues

Entrevista a la televisió d'Esplugues de Llobregat al programa Scenik, ahir.
www.scenikradioytv.com

Fotos amb Mercè Ruiz de la Fuente, directora

Podria jo formar part de l'excedent de producció?

En sociologia aquest terme es refereix a individus que, en una societat, no entren en els paràmetres de vida “normals”, no es consideren útils i són difícilment reciclables. En altres temps existien canals de drenatge de l’excedent d’éssers humans com l’emigració a diferents indrets d’acollida, però ara ja no queden llocs buits al planeta.

      El capitalisme global negatiu produeix un augment constant de gent supèrflua que, en gran part, roman en terra de ningú, apartada del món, en camps de refugiats provisionals que s’han convertit en definitius. Avui l’excedent de població és tan gran que supera la capacitat de gestió, tot i que reclama posar-hi remei urgentment. Totes aquestes persones “no útils” abracen sovint pseudo solucions com ara guerres i baralles tribals, tropes paramilitars, bandes de traficants de drogues i persones, etc.

       Com planta cara Occident a aquest problema? Malament! Aplicant els drets humans només quan van a favor seu, encara que els hagi de violar; provocant conflictes per interès propi en l’espai global; estimulant el creixement de pàries i proscrits així com de qualsevol negoci que s’aprofiti de la desesperació d’altri; alleugerant la seva consciència de culpa amb ajudes humanitàries; bloquejant els camins (fronteres) que porten a llocs amb significat, llocs on poder reiniciar una vida digna.

      El problema de l’excedent de població, igual que situacions com l’immigració descontrolada o el terrorisme no s’aturaran fins que els Estats es preguntin quines en són les causes i trobin respostes. Cal aplicar solucions globals vàlides a tots els temes locals.

      Jo també em puc convertir en excedent de població. N’hi ha prou amb un pas en fals a la vida o un atur sostingut per ser un “individu no útil” a la societat. I llavors, què?

"Raining Stones", de Ken Loach (1993)

He vist "Raining Stones" (Lloviendo piedras), de Ken Loach (1993), un film amb moltes possibles lectures. Una és la dificultat de sobreviure a la jungla urbana quan un no té feina ni, per mala sort, preparació. Absolutament actual.