4 de desembre del 2013

Sanitat i socialdemocràcia

L’altre dia vaig visitar, a la meva consulta de l’I.C.S., un noi pakistanès de 19 anys. Tenia una massa abdominal palpable d’uns 15 cms. El seu metge de família li demanava una ecografia. Vaig identificar la massa i vaig veure que no tenia relació amb cap òrgan dels que havia explorat: ni fetge, ni pàncrees, ni ronyons, ni melsa... Llavors vaig demanar una radiografia de l’abdomen. El resultat em va donar molt que pensar. Es veia la massa, sí, per davant de la columna. El pacient tenia molt afectat l’espai entre la primera i segona vèrtebres lumbars i, sense entrar en detalls mèdics, diré només que vaig diagnosticar un abcés prevertebral secundari a un Mal de Pott. M’explico: estic parlant d’una tuberculosi òssia, que vol dir que la malaltia ha anat més enllà de l’afectació pulmonar i s’ha escampat; se’n veien a Espanya als anys 50, quan la tuberculosi adoptava formes severes perquè encara estava fora de control. Vull recordar que als 80, la Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la tuberculosi eradicada a Occident, que ja fa anys que ens trobem aquí amb cada cop més tuberculosi portada per la immigració pobra i que Occident és un dels culpables d’aquesta pobresa del Tercer Món. La socialdemocràcia va tenir el seu moment d’esplendor en acabar la segona guerra mundial, quan bona part del continent s’havia de reconstruir. Un dels seus productes estrella varen ser els estats de benestar i el combat contra les desigualtats socials. Dels anys 80 cap aquí la socialdemocràcia ha decaigut degut, entre altres, al pes creixent de l’economia financera sobre la productiva i a successives crisis, de manera que l’hegemonia ha anat passant al centredreta. Una de les conseqüències: els serveis públics, com la sanitat, s’erosionen. Ho hem de consentir? No. Si ens centrem en el tema que plantejo, sabent que la tuberculosi és contagiosa i que sovint no dóna simptomatologia, és obvi que tothom ha de poder accedir a la sanitat gratuïta. Si no, en lloc que els immigrants trobin a casa nostra millors condicions de vida, acabarem vivint tots com en el Tercer Món. I ens morirem de tuberculosi.