L’actual sistema educatiu està obsolet. Encara és
necessari saber-se els temes de memòria? Fan falta tants llibres, en paper o
digitals, o sigui les mateixes eines en un suport diferent? La resposta és: no;
el nostre sistema no pot funcionar de cap manera per a preparar individus pels
reptes de la societat contemporània.
El
coneixement que es pretén ensenyar als alumnes és a tot arreu, no tancat en
llibres creats per a persones individuals, partidistes en algun sentit i que,
sovint, adoctrinen segons tal o qual filosofia o opinió. El coneixement és
il·limitat i té infinitat de punts de vista perquè prové d’un món global que
s’intercomunica amb una gran facilitat. És ben trist haver-se de conformar amb
el que està a la venda seguint els gustos i les necessitats de governs i
educadors més o menys maldestres que, de manera conscient o no, manipulen enlloc
de preparar.
Què
caldria fer? Adquirir la idea que cal ensenyar els alumnes a buscar informació
a tot arreu, a no acontentar-se amb la rebuda dins l’àmbit familiar, escolar ni
local (són necessaris els idiomes). Els professors, seguint el temari del curs
i la matèria, hauran de proporcionar les eines per entendre aquesta informació,
destriar-ne el gra de la palla, qüestionar-la i criticar-la. S’haurà de
desenvolupar la comprensió lectora i el sentit comú. I naturalment pares i
mestres hauran de preparar-se per a convertir-se en referents educatius.
Aquesta forma de fer seria aplicable a qualsevol assignatura, per la qual es
proporcionarien també els fonaments necessaris.
Un
sistema basat en el pensament i no en la memòria faria ciutadans capaços de
posar en dubte el que diu la premsa o el govern, capaços de buscar i trobar
feina; en una paraula, persones que decideixen per si mateixes el seu futur.
Article inspirat en el bloc d'Enrique Dans. Trobaran l’article aquí:
http://bit.ly/1obfI5f