27 de juny del 2014

El poder críptic dels porucs

No tendim a pensar en les persones porugues o necessitades constantment de suport com a poderoses. En canvi aquestes postures de figa tova amaguen sovint una sofisticada tècnica per aconseguir tot allò que es desitja, sobre tot quan un no destaca per la intel·ligència. Sens dubte el poder té moltes cares.
      En el nostre món hi ha “dolents”, i tenen molta visibilitat pel fet de ser més mediàtics que la resta. Però la gran majoria som bona gent, encara que ens moguem per interessos. Les persones espantadisses juguen egoistament a manipular, i ho fan amb un gran avantatge: els altres les volen protegir. Això és degut a l’instint materno-paternal inherent als éssers humans.”Pobreta, és feble”, pensen, i se senten terriblement culpables d’abandonar-la a la seva sort. “Viu pels altres”, expliquen, i no s’adonen que estar pendent o immiscir-se en altres vides és la millor manera de poder-les manegar al seu gust. “Tothom se l’estima”, insisteixen. Cert, perquè els humans som de natura crèdula i perquè sovint l’arbre ens amaga el bosc. A més, pensar fa mandra.
      Aquesta manera de fer és pròpia de les dones (en els homes semblaria poc masculina i nosaltres som molt més recargolades). Tots hem conegut una mare, sogra o veïna que fa i desfà alhora que sembla incapaç de trencar un plat. Cal entendre que la dona utilitza aquesta tècnica perquè no en té cap altra a l’abast i, sobre tot, perquè li funciona. A mi, però, cada cop que algú (un home) em diu que la seva dona és “molt bona, viu pels altres i tothom l’adora”, ja tremolo. Quina por!


18 de juny del 2014

Breu repàs a l’Europa de l’Est

La història va crear una Europa de l’est i una altra occidental. La cultura de Mesopotàmia va arribar a Europa pels Balcans. Tot i així i malgrat un seguit de canvis polítics, econòmics i culturals, els països de l’est són encara l’altra Europa, la parent pobra, incompresa i incòmoda.
      En tot aquest extens territori el denominador comú és l’extrema debilitat de les estructures socials, molt insuficients per enfrontar-se a l’opressió política. Si hi afegim l’estancament mental i econòmic i les migracions, en resulta un desdibuixament del perfil nacional amb societats que cohabiten amb força tensions i ètnies que sobreviuen per la seva fecunditat. Aquesta zona és encara un polvorí d’odis racials, reivindicacions històriques desfasades, un gran retard econòmic i una corrupció esfereïdora.
      A Ucraïna el col·lapse d’una deplorable gestió governamental ha fet esclatar un seguit de pugnes (econòmiques, socials), i la confrontació de grans interessos nacionals amb ambicions personals i plans macro estratègics de grans potencies, com Rússia. Ucraïna occidental té més diversitat industrial, però li manca un mercat segur com el rus (els seus productes no són vendibles a la UE per qualitat i gustos); es gira cap a occident, però és una estafa, no és veritat. L’ingrés per càpita dels ucrainians és de 3700€/any. El país necessita Moscou per l’energia i les finances, i les idees de grandesa de Putin passen per Ucraïna, Bielorússia i el Kazakhstan. Ucraïna resta doncs lligada a Moscou, que ajuda quan s’accepten les seves condicions, però somnia amb la UE, que reclama una reforma draconiana de la administració pública i un reajustament econòmic tal que escanyaria els ciutadans durant dècades. Sortir del foc per caure a les brases.       La resolució del conflicte és imprevisible en una zona on les regles de joc són les de la jungla.

(extret d’una conferència del periodista d’origen romanès Valentí Popescu)

5 de juny del 2014

Amarga fruita dolça

Dos assumptes aparentment sense connexió m’han fet reflexionar.
      El potent mercat de la fruita dolça de Lleida només pot vendre un 29% de la seva producció a Mercabarna degut a la forta competència de països com Sud-àfrica i Xile (diari Segre, 17-5-2014). Això fa pensar que la relació qualitat-preu deu ser millor a l’altra punta de món que a casa. I els treballadors? Fa molts anys que el Servei d’Ocupació de Catalunya i Unió de Pagesos han de recórrer a contractar la immigració tot i la crisi perquè els nostres aturats s’estimen més cobrar un subsidi que anar a Ponent a collir fruita. I fora de les xarxes legals, de maig a octubre es poden veure molts nouvinguts malvivint al voltant dels camps; a l’alba es posen en fila a banda i banda de la carretera amb l’esperança que aquell dia un pagès els triï i puguin cobrar un sou de misèria que els permetrà resistir fins l’endemà.
      Vaig comprar-me un vestit de festa per internet. La web era espanyola. Per un vestit de 78€, en vaig pagar 95 amb la Visa per despeses d’enviament; tema tancat: el rebria en 9 dies. Quinze dies després vaig reclamar per escrit i em van respondre des d’el Regne Unit que el paquet estava de camí. L’endemà vaig rebre un extracte del banc amb un càrrec de 103€ per canvi de divises d’algun lloc de la Xina. Quan va arribar el paquet, als 20 dies del meu pagament, em van reclamar 27€ més per despeses. Resumint, un vestit de 78€ sortia per 130€ i, molt pitjor, venia de l’altra punta de món.
      Només vull cridar la atenció en què el que consumim hauria de ser de proximitat. No hem de menjar una nectarina xilena si en tenim a Lleida; no hem de voler cireres al desembre; no hem de comprar vi d’Austràlia. Aquests capricis suposen un gran cost planetari: malbaraten energia pel transport i contaminen encara més el planeta. I jo tampoc vull un vestit fet a un país que no ofereix unes condicions dignes als seus treballadors.
      Estem tant immersos en la globalització que fem les coses d’esma. Doncs no! Reflexionem abans de comprar i lluitem pel consum responsable.