27 de juny del 2014

El poder críptic dels porucs

No tendim a pensar en les persones porugues o necessitades constantment de suport com a poderoses. En canvi aquestes postures de figa tova amaguen sovint una sofisticada tècnica per aconseguir tot allò que es desitja, sobre tot quan un no destaca per la intel·ligència. Sens dubte el poder té moltes cares.
      En el nostre món hi ha “dolents”, i tenen molta visibilitat pel fet de ser més mediàtics que la resta. Però la gran majoria som bona gent, encara que ens moguem per interessos. Les persones espantadisses juguen egoistament a manipular, i ho fan amb un gran avantatge: els altres les volen protegir. Això és degut a l’instint materno-paternal inherent als éssers humans.”Pobreta, és feble”, pensen, i se senten terriblement culpables d’abandonar-la a la seva sort. “Viu pels altres”, expliquen, i no s’adonen que estar pendent o immiscir-se en altres vides és la millor manera de poder-les manegar al seu gust. “Tothom se l’estima”, insisteixen. Cert, perquè els humans som de natura crèdula i perquè sovint l’arbre ens amaga el bosc. A més, pensar fa mandra.
      Aquesta manera de fer és pròpia de les dones (en els homes semblaria poc masculina i nosaltres som molt més recargolades). Tots hem conegut una mare, sogra o veïna que fa i desfà alhora que sembla incapaç de trencar un plat. Cal entendre que la dona utilitza aquesta tècnica perquè no en té cap altra a l’abast i, sobre tot, perquè li funciona. A mi, però, cada cop que algú (un home) em diu que la seva dona és “molt bona, viu pels altres i tothom l’adora”, ja tremolo. Quina por!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada