Deixa el teu correu i rebràs les novetats

2 de juliol de 2014

Feina per a tots

En el món hi ha més de 200 milions de persones sense feina i la capacitat de crear llocs de treball sembla limitada. A més, avui dia els canvis han de ser globals, generalitzats. Què es pot fer?
      Una de les propostes (existent des d’els anys 80) és redistribuir la jornada laboral: horari més curt amb menys sou, però més temps per gaudir de la vida. L’avantatge pels treballadors és que s’eviten acomiadaments massius; per les empreses, que poden sobreviure en èpoques difícils; pels governs, que s’estalvien pagar prestacions per atur; per la societat, que hi ha menys exclusió social. Naturalment aquests minijobs, que aporten minisous, són viables si en cada casa treballen uns quants, i una persona que visqui sola haurà de buscar-se més d’una feina per a subsistir. A més, a l’empresari li surt més car tenir dos treballadors contractats a mitja jornada que un de sol. Un altre punt a discutir seria el de la redistribució del temps de cara a un millor aprofitament: es faria per hores, dies, setmanes, mesos? (4h/dia, 2 dies de 10h/setmana?).
      Un altre punt a considerar és l’existència de sectors, com el tecnològic, que malgrat l’atur no troben candidats. Fa anys que a Europa les polítiques educatives fluixes i irreflexives sumades al fracàs escolar i a l’abundància de nouvinguts sense formació, ens han portat a una saturació de treballadors no qualificats per ocupar unes places que han anat minvant, resultant-ne milions de persones vivint en precari. Què caldria fer? Potenciar la formació de nens i joves a les escoles i instituts, dirigir-los a carreres més tècniques, actualitzar la cartera d’estudis universitaris en l’àmbit públic (que ha quedat molt endarrerida respecte a la indústria) i explicar a la societat la necessitat d’assolir una formació sòlida.

      Tot això necessita una planificació conjunta de molts sectors, feta amb seny i sentit pràctic. Per desgràcia queda molt lluny d’un món on tothom campa al seu aire, mirant només pels propis interessos i prenent decisions sobre la marxa.