Deixa el teu correu i rebràs les novetats

9 de juliol de 2014

El califat del segle XXI

Després de la Primera Guerra Mundial van desaparèixer els imperis rus, otomà i austrohongarès. A l’orient mig les cultures turca, persa i àrab varen derivar en Turquia, Pèrsia i vint-i-dos estats àrabs, alguns sota control colonial, cap dels quals és ara un veritable estat-nació, resultant-ne que la nació àrab no té una estructura comuna de referència. Es varen fer intents per a unir-la, com el panarabisme de Nàsser o la creació de la República Àrab Unida (1958-1961). Fa uns anys la població àrab, farta de l’autoritarisme i la corrupció governamentals, inicià la “primavera àrab”, que només s’ha resolt satisfactòriament a Tunísia, país de societat bastant homogènia i educada. Tot i així, a molts indrets aquesta primavera ha deixat una fractura generacional, amb gent jove que no es deixa manipular com els seus pares.
      Al Baghdadi, líder de l’EIIS, Estat Islàmic d’Iraq i Síria, ha anunciat fer d’aquest tros de terra un califat (amb ell de califa) semblant als inicials de després de Mahoma, com a pas previ per a propagar-se a la resta del món. Això què suposaria? Seria un pol d’atracció per a yihadistes d’arreu; el control del territori permetria cobrar impostos i vendre els recursos; es podrien preparar els atacs a casa, en zona segura. Ja no estem davant de grups terroristes que sovint estan enfrontats, sinó davant d’una nova era, una nova generació. L’EIIS podria fer-se molt fort: té diners, armes i militants. (Javier Solana, La Vanguardia Dossier nº 52, pp.8-10).
      A l’Afganistan, igual que a moltes zones de domini taliban, s’han bombardejat escoles públiques i s’amenaça a les famílies per impedir que hi portin els seus fills. Segons un mestre entrevistat se’ls acusa de difondre els valors occidentals i es pretén centralitzar l’educació a les madrasses. Una mestra declarava que es vol impedir l’alfabetització de les dones i tenir els nois sota mà, educats només en l’Islam i entrenats per a una eventual guerra santa. Un professor d’aquests seminaris islàmics parlava de la necessitat de retrobar els ensenyaments de Mahoma, és a dir tornar al segle VIII. (France 24 TV-Infos-7/7/2014-edició migdia)
      Occident té doncs sobrats motius per a extremar les precaucions a les seves fronteres. Washington ja ho va anunciar, però no és l’únic. La UE, el Regne Unit, Canadà i Austràlia han pres mesures contra el lliure trànsit d’individus que tornen a casa després de fer la guerra als països d’origen. (A Austràlia els posen un xip). Un gran nombre de combatents i terroristes viuen a Occident, que encara no ha desenvolupat una legislació que pugui fer front a aquest nou repte global. De moment els qui viatgin en avió que s’ho preguin amb calma: les esperes seran encara més llargues als controls dels aeroports.