Deixa el teu correu i rebràs les novetats

16 de juliol de 2014

Malala, et necessitem

La Malala Yousafzai té disset anys. Als onze, aquesta famosa activista pakistanesa es va adonar que, sense escolarització, a les nenes del seu país els esperava un futur miserable. Recolzada pel seu pare, va plantar cara als talibans propagant un missatge a favor de l’educació de les dones arreu del món. El càstig no es va fer esperar i un tret al cap la va mantenir un temps entre la vida i la mort. Tot i així la seva lluita no s’ha extingit i, de reconeixement en reconeixement, aquesta jove menuda que es fa escoltar per periodistes i polítics destil·la tendresa i provoca l’admiració de tothom. De moment però, Pakistan ocupa una de les últimes places del Global Gender Gap Report del 2013, que classifica els millors països per les dones en quant a la igualtat de sexes a tots nivells. Islàndia, Finlàndia, Noruega, Suècia i una sorprenent Filipines, ocupen les primeres places d’aquest rànquing.
      A casa nostra fa molts anys que hi ha lleis i normatives per a no discriminar pel sexe. En canvi altres assumptes relacionats amb l’educació no van gens a l’hora. Fixem-nos per exemple en el gran nombre de fracassats escolars, en el nivell descendent dels coneixements adquirits pels alumnes, en el llenguatge vulgar utilitzat per periodistes i personatges públics, en les constants faltes al respecte envers la gent gran i en general en l’àmbit familiar, en les agressions verbals i físiques per un sí o per un no... la llista seria interminable. I pot fer-se extensible a la majoria dels països d’Occident.
      Recentment el món del futbol (i concretament el Barça) ha posat la guinda al pastís. El fitxatge del mossegador Suárez i el fet d’assegurar que aquest personatge està “en la línia de l’equip” han decebut a molts. El Barça ja no és “més que un club”. Algú de la directiva hauria d’haver pensat en els milions de joves que copien els seus herois. El futbol marca tendències. Ja fa anys que, per culpa d’aquest mimetisme, les escopinades flemes o esputs conviuen amb nosaltres. Les trepitgem, patinem sobre elles i de vegades, aterren de sobte sobre la nostra pell. Formen un conglomerat de saliva i moc, de consistència variable, i poden ser transparents, blancs, groguencs, verdosos o sanguinolents segons continguin o no virus, bacteris, fins i tot el bacil de Koch. Imagino que els escopidors ni ho saben; són massa incultes.

      Per això jo li demanaria a la Malala que es passés per aquí aportant la seva joventut d’idees clares i ganes de canvi i ens donés un bon cop de mà. La nostra societat està en caiguda lliure pel que fa l’educació. Malala, et necessitem!