Deixa el teu correu i rebràs les novetats

25 de maig de 2018

Llibre del Premi Carme Lafay 2018 gratuït

Ja us podeu baixar gratuïtament el llibre del premi. El trobareu al Google Play Store en aquest enllaç:
https://goo.gl/bzbdHx

També està penjat a Amazon a: https://goo.gl/rViRP8
En aquesta plataforma no es pot oferir un llibre de franc, per la qual cosa l'he posat a 0,99€, el preu més baix permès.

Llegiu-lo i feu-ne difusió als amics i coneguts!

A reveure!

22 d’abril de 2018

Falla el Premi Carme Lafay 2018




Amb data 22 d'abril el premi ha fallat a favor de Ricard Sáez amb el relat Truquen a la porta. S'ha proclamat finalista Guillem Prats amb l'obra La construcció d'Omelas. La distinció al relat més ben escrit ha estat per Coixí de pedra i molsa. Incidència: Alexandre Quintana havia estat triat finalista amb el conte El pati de les solituds, plaça que ha cedit per no poder assistir a l'acte.
La cerimònia d'entrega s'ha fet a l'hotel NM-Suites de Platja d'Aro en companyia dels participants, que han compartit una copa de cava i molts, també el dinar.

Visualització del vídeo a YouTube: https://youtu.be/v-mRhQKwl0U



23 de març de 2018

Avís respecte al Premi Carme Lafay 2018






A data d'avui hem rebut tots els relats que opten al premi i hem comunicat als participants que ja han entrat a concurs.
La data de lliurament del premi Carme Lafay 2018 serà:

                 
                                  DIUMENGE 22 D'ABRIL A LES 13H A PLATJA D'ARO.

Queda pendent per després de festes comunicar per correu el lloc i fer la proposta del tipus de trobada.
                      Bones Pàsqües!

(Fotografia lliure de DGlodowska per a Pixabay)


8 de gener de 2018

Bases del Premi Carme Lafay 2018

L'escriptora Carme Lafay, de Lafay ebooks, convoca aquest premi de relat amb la intenció de promoure la creació de textos en català que destaquin pel seu estil lingüístic i per un contingut original.

Bases del premi Carme Lafay:
1-Gènere: relat
2-Idioma: català estàndard
3-Obert a: més grans de 18 anys el 15-04-2018.
4-Tema: lliure.
5-Premi: 250€ pel guanyador i 2 obres de l'autora pel finalista.
6-Presentació de les obres: Cada participant podrà enviar un sol relat escrit en català, original, inèdit i no premiat. L'extensió serà de 3 a 4 folis Din A4, en lletra Times de 12 i a un espai i mig. Totes les obres aniran signades amb el títol del relat i el telèfon de l'autor.
7-Enviament d'originals: S'enviaran al correu cnlafay@gmail.com en un fitxer .pdf adjunt. S'indicarà que van dirigits al Premi Carme Lafay 2018 i en el "tema" constarà el títol del relat i el telèfon. Cal procurar que el correu d'origen no sigui identificable per tal de mantenir l'anonimat del concursant.
8-Termini: El termini expira a les 00.00 del 22-3-2018.
9-Selecció d'obres: un comitè de lectura i l'escriptora convocant decidiran l'obra premiada. Si no es presenta cap text amb la qualitat esperada, el premi quedarà desert.
10-Fallo del premi: es contactarà per correu electrònic o telèfon amb els 12 finalistes i, si no hi ha cap inconvenient (falsificació de dades, etc.), es farà públic en un acte a Platja d'Aro (Baix Empordà) el diumenge 22 d'abril, acte durant el qual s'atorgarà el premi.
11-Es parlarà amb els 12 finalistes de la possibilitat de veure els seus escrits publicats en un ebook que durà el títol de "Premi Carme Lafay 2018" i que es podrà baixar gratuïtament de diferents plataformes digitals.
12-Pel sol fet de participar els concursants accepten aquestes bases i els criteris seguits per a atorgar el premi.

Des d'ara fins al termini d'entrega s'informarà de possibles incidències al bloc http://carmelafay.blogspot.com.es. Es recomana anar-lo consultant.

26 de juny de 2017

Me’n vaig...

Ha entrat l’estiu, per a molts la part alegre de l’any. Sol, natura i gresca es conjuguen per remuntar els ànims i fer que tot sembli més rosa que gris.
   Per a mi aquest estiu 2017 representa sobre tot canvi. Aquest mot, “canvi”, sempre m’ha agradat. Ha estat el meu aliat en qualsevol context, en qualsevol època de la vida. Ara l’espero amb ganes perquè sé que tampoc em fallarà.
   Deixo Barcelona (gent i soroll) i la feina de sempre (estrès i rutina). Tinc gairebé 63 anys i, amb més de 37 treballats, ja toca. Em jubilo.
   Davant meu s’obre tal ventall de possibilitats d’aprendre, de conèixer, de fer, que he decidit posar els meus blocs a descansar una temporada. Ara per ara no tinc gran cosa a dir. Per tant prefereixo callar.
   Fins al gener de 2018!
   Sempre amb il·lusió!
   Sempre mirant el futur i apostant pels canvis!

(foto lliure de www.pixabay.com)

28 de març de 2017

La felicitat: de què depèn?

Malgrat els canvis que s’han produït en els últims segles en la vida dels homes, canvis que han permès desenvolupar l’agricultura, les ciutats, l’escriptura, el diner, la ciència, la indústria..., malgrat tot això, som més feliços del que eren els primers sàpiens? Aquesta és la gran pregunta que intenta respondre el famós historiador Yuval Noah Harari. La seva contundent resposta és: “no, no ho som”. 
Vegem alguns pros i contres.
   Com que la capacitat humana ha anat millorant, tenim més eines per alleujar les penes i satisfer les nostres aspiracions. Cal dir, però, que les noves aptituds, comportaments i tecnologia no signifiquen sempre una vida millor. Podríem afirmar que la compra de l’últim model de smartphone provoca individualment una joia superior a la caça col·lectiva d’un mamut? No. El que certament sí la provoca són les millores en medicina, atès que a tots ens satisfà enormement seguir vius.
   Però una mirada enrere mostra que per arribar on som han calgut segles de guerres, de fam i de malviure; i tampoc podem oblidar que aquesta recent edat d’or ha conduit la humanitat a futures catàstrofes ecològiques i medi ambientals. Si a més comptem que el sàpiens representa una petita part del regne animal, per la resta (ramaderia industrial, vida salvatge, fauna marina) aquests últims segles han estat catastròfics.

   El corrent més acceptat diu que els factors socials, ètics i espirituals tenen tant impacte en la nostra felicitat com les condicions materials. Hem pensat que potser eren més feliços els humans que practicaven una religió, crèien en la comunitat i vivien en contacte amb la natura?
   És difícil definir “felicitat”. Es considera un “benestar subjectiu” que s’ha estudiat abastament amb enquestes de tota mena de les que s’han extret algunes conclusions:
-Els diners fan la felicitat, però només fins a un cert punt.
-Les malalties cròniques provoquen infelicitat d’entrada fins que un s’hi acostuma, sempre i quan no empitjorin.
-La gent amb una família sòlida que viu en una societat cohesionada és més feliç.
   El més important, però, és que la felicitat depèn de la relació entre les condicions objectives i les expectatives subjectives. El problema és que, per assolir-les, ens comparem sempre als qui estan per sobre nostre. Volem ser guapos com l’actor de moda, rics com els rics que coneixem, etc.
   La publicitat i els mitjans de comunicació potencien els nostres descontent i insatisfacció. En qualsevol cas la sensació de felicitat es deu a la bioquímica, a l’augment de serotonina, dopamina i oxitocina. De forma teòrica, si aconseguim incrementar aquestes substàncies en el cos, serem feliços. Calen doncs drogues com el “somad’Aldous Huxley? Això suposaria que felicitat i plaer són la mateixa cosa. I nosaltres creiem més aviat que felicitat consisteix en veure la vida en conjunt com quelcom que té sentit i val la pena.
   Una vida amb sentit, d’això es tracta. Malauradament, des d’un punt de vista científic, la vida humana no té absolutament cap sentit. Els humans són el resultat d’uns processos evolutius atzarosos que operen sense cap mena d’objectiu o finalitat. Per tant, qualsevol significat que la gent doni a la seva vida es podria considerar una simple il·lusió.
   La felicitat, doncs, dependria de la capacitat d’autoengany de cadascú? Pensem-hi!
Lectura recomanada: Sàpiens, de Yuval Noah Harari.
(Foto lliure de www.pexels.com)

19 de desembre de 2016

Mobilitat: cap a on anem?

En una conferència a la que vaig assistir, el geòleg Mariano Marzo va pronosticar que la revolució industrial no serà una revolució tecnològica, sinó una revolució energètica. Fa molts anys que s’imposa la necessitat de fer un pas de gegant cap a les energies sostenibles (Recomano l’assaig de Ramon Sans Rovira, “El col·lapse és evitable”). En aquesta línia un dels àmbits que està experimentant més canvis és el transport.
   La contaminació a la ciutat (Barcelona n’és una bona mostra) fa que s’estiguin plantejant severes restriccions a l’ús del vehicle particular i s’espera que la mobilitat per carretera, mar i aire canviï de manera notable en un futur proper. Pel que fa al vehicle ja podem diferenciar:
-el de propietat individual, que en el futur serà minoritària i de cotxes de luxe (comprarem molts menys vehicles que ara).
-el de multipropietat (com Avancar) en què el client paga una companyia per a fer-lo servir regularment.
-el de car-sharing; el vehicle de propietat individual es comparteix per a rendibilitzar-lo.
-el d’ús puntual com a taxi, com ara Uber o Lyft.
   El cotxe autònom vindrà en la propera generació de vehicles, tot i que ja és possible demanar a una aplicació (app) que un Google Car ens vingui a recollir. A Pittsburgh circulen cotxes sense conductor. A Madrid Car2go permet llogar un vehicle elèctric per moure’s per la ciutat.
   Les app de mobilitat des del smartphone estan a l’ordre del dia i s’aniran imposant als sistemes tradicionals. Si fem un viatge i volem abaratir-ne les despeses, amb BlaBlaCar compartirem el vehicle com a propietari o com a usuari. A Barcelona aparcar sense anar fins al parquímetre és fàcil amb ApparkB. Fins i tot podem tenir una tarifa plana de transport amb Uber Pool (no a tot arreu, de moment). Les apps de mobilitat multimodal ens oferiran desplaçaments combinats: bicicleta, car sharing, ride sharing, bus, taxi...
   Amb el temps se’ns demanarà renunciar al transport exclusiu i optar pel compartit no contaminant. Caldrà donar, però, un gran impuls al transport col·lectiu perquè això sigui possible.
Les mitges i llargues distàncies estaran a càrrec del ferrocarril (molt ben explicat en l’obra “El ferrocarril, el medio de transporte del siglo XXI”, de Santiago Montero Homs).
   La conclusió d’aquesta breu mirada al futur del transport és que el privat serà multimodal, sota demanda i compartit. Es podran triar moltes opcions i diferents nivells de servei. Hi haurà una oferta de transport públic de tipus públic-privat. Els sistemes de transport estaran connectats i es basaran en la informació per a generar eficiència.
(foto: Google car)