17 d’octubre del 2016

Millor matinar? Millor vetllar?

Ser un “early bird” està més ben valorat que tenir els hàbits nocturns d’un mussol. És un d’aquells temes repetidament estudiats en diferents àmbits que conclouen que ser matiner té més beneficis: a primera hora es fan millor les tasques de valor afegit, augmenten l’optimisme i la productivitat, la concentració és més bona, millora la memòria i fins i tot s’afavoreix la salut (entre altres perquè es pren menys cafè, menys alcohol i es fuma menys que a la nit).
   Convertir-se en una alosa és tot un repte en una societat per qui l’oferta de lleure s’inicia després de la posta del sol. Tot i que s’han fet intents per a avançar horaris, aquest hàbit no està gravat en els nostres costums. Per llevar-se d’hora cal anar a dormir aviat, i aquest n’és l’obstacle principal donat que la majoria necessitem unes set hores de son. Fem números!
   S’ha descrit un munt de tècniques per ajudar les persones a sortir del llit: buscar-se la motivació necessària, entrenar la força de voluntat, començar fent exercici físic o relaxar-se abans de dormir fent servir una rutina per augmentar la secreció de melatonina, la hormona de la son. Poden ajudar-hi alguns estris com ara el despertador solar. Trencar els patrons adquirits no és gens fàcil, donat que es requereix un canvi important en les vies neurològiques de l’organisme.
   De tant en tant, però, veuen la llum estudis detractors de la teoria dels beneficis de matinar, al·legant per exemple que augmenta el nivell d’estrès.
   Vist des d’un punt de vista fisiològic, ser mussol o alosa dependrà sobre tot del ritme circadiari de cadascú, del seu ritme biològic, que afecta la secreció de diferents hormones (com l’ACTH, el cortisol, l’estradiol o la hormona tiroidea), l’activitat cerebral i la regeneració cel·lular, entre altres. Aquest ritme, també anomenat circadià, està lligat als cicles de llum i foscor, de manera que indueix a l’activitat matinera i al descans nocturn. És sabut que el molest “jet lag” està lligat al seu trencament, així com les migdiades massa llargues, essent les breus força recomanables.
   El seny i el sentit comú fan pensar que, dintre d’un ordre i amb un marge de dues o tres hores, seria recomanable que cadascú escoltés la seva veu interior i seguís els seus propis bioritmes. No hi ha res pitjor per sentir-se malament que anar en contra del que el cos demana.

(Foto lliure de https://pixabay.com