La història va crear una Europa de l’est i una altra occidental. La cultura
de Mesopotàmia va arribar a Europa pels Balcans. Tot i així i malgrat un seguit
de canvis polítics, econòmics i culturals, els països de l’est són encara
l’altra Europa, la parent pobra, incompresa i incòmoda.
En tot aquest extens territori
el denominador comú és l’extrema debilitat de les estructures socials, molt insuficients
per enfrontar-se a l’opressió política. Si hi afegim l’estancament mental i
econòmic i les migracions, en resulta un desdibuixament del perfil nacional amb
societats que cohabiten amb força tensions i ètnies que sobreviuen per la seva
fecunditat. Aquesta zona és encara un polvorí d’odis racials, reivindicacions
històriques desfasades, un gran retard econòmic i una corrupció esfereïdora.
A Ucraïna el col·lapse d’una
deplorable gestió governamental ha fet esclatar un seguit de pugnes
(econòmiques, socials), i la confrontació de grans interessos nacionals amb
ambicions personals i plans macro estratègics de grans potencies, com Rússia.
Ucraïna occidental té més diversitat industrial, però li manca un mercat segur
com el rus (els seus productes no són vendibles a la UE per qualitat i gustos);
es gira cap a occident, però és una estafa, no és veritat. L’ingrés per càpita
dels ucrainians és de 3700€/any. El país necessita Moscou per l’energia i les
finances, i les idees de grandesa de Putin passen per Ucraïna, Bielorússia i el
Kazakhstan. Ucraïna resta doncs lligada a Moscou, que ajuda quan s’accepten les
seves condicions, però somnia amb la UE, que reclama una reforma draconiana de
la administració pública i un reajustament econòmic tal que escanyaria els
ciutadans durant dècades. Sortir del foc per caure a les brases. La resolució del conflicte és
imprevisible en una zona on les regles de joc són les de la jungla.
(extret d’una conferència del periodista d’origen romanès Valentí Popescu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada