En algun moment de la meva adolescència vaig
llegir “Jo robot”, una obra
on Isaac Asimov planteja els problemes de les tres lleis de la robòtica, uns
criteris morals aplicats a suposats robots intel·ligents.
En aquella època va ser una lectura de ciència ficció. Avui l’aplicació dels
robots és tan diversa com els oficis. Màquines de moment no intel·ligents
col·laboren amb els cirurgians facilitant l’ús de tècniques menys invasives i
recuperacions més ràpides.
Molts
hospitals catalans disposen d’un dels robots més potents del mercat
internacional. Es composa d’una consola ergonòmica des d’on el cirurgià envia
ordres i pren decisions, d’una torre de visió que fa la funció d’ulls i del
carro quirúrgic amb braços articulats que es controlen des de la consola. Els
entesos diuen que el robot arriba allà on les mans del cirurgià no arriben i
que els permet fer una cirurgia més complicada. Per exemple unir l’esòfag i
l’estómac dins la cavitat toràcica resulta molt difícil amb laparoscòpia, però no
amb el robot tot i que, de moment, no té intel·ligència artificial. Un conegut
hepatòleg de l’Hospital Clínic creu que els límits de la robòtica seran només
les persones.
A més
d’ajudar els cirurgians els robots faciliten l’aprenentatge dels metges fent
simulacres d’intervencions. Altres preparen citostàtics
pels pacients oncològics sense que els sanitaris hagin de manipular productes
tòxics. Els robots amigables, amb aparença de dinosaure
o de foca,
minimitzen l’estrès dels nens ingressats.
I no
oblidem el camp il·limitat de la nanotecnologia i els nanorobots
en medicina. Grans com la quarta part d’una cèl·lula, es poden injectar o
prendre’s en forma de pastilla, actuen directament al lloc i aviat es podran
programar per wi-fi.
El Dr. De
Lacy, cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital Clínic, és
contrari a la opinió segons la qual aviat no caldran cirurgians: “El robot és un manipulador que sense el
cirurgià no opera. L’única amenaça és el metge que va contra la innovació”.
(Revista del Col.legi Oficial de Metges de
Barcelona, Innovació i tecnologia, febrer 2015).
Des d'un punt de vista lògic voler viure és equivalent a no voler morir però, malgrat el que digui la lògica, no és equivalent. Ningú vol morir, és un llei biològica, però volem viure ? Hi ha dies que si, que la vida ens sembla fantàstica i hi ha dies que no tant. Aquesta ruptura entre lògica i llenguatge marca la frontera dels robots. És el camp de la consciència que afecta plenament les decisions. Un robot el que no pot fer és escriure un poema, una novel-la. emprendre la descoberta d'un nou territori, embarcar-se en una pastera, etc. Fora d'aquest camp, no li veig límits.
ResponEliminaMoltes gràcies per aquesta actualització de l'ús de la robòtica a la cirurgia q cada cop més s'assembla al q havíem vist a pel·lícules de ciència ficció de la nostra adolescència i van pensar q mai veuríem.
ResponElimina