Deixa el teu correu i rebràs les novetats

3 de març de 2015

El sector públic català, present i futur

Entenem per sector públic: administració pública, educació, sanitat i serveis socials. A l’espai econòmic europeu hi ha dotze països que tenen entre 4 i 10 milions d’habitants i que compararem amb Catalunya, on hi ha 7,3milions i que té un PIB de 27,141, per sobre del de la UE28 (25,597).
    Catalunya té el nombre de treballadors del sector públic més baix dels països esmentats excepte Bulgària; representa un 8% de la població total i un 17,7% dels treballadors totals. El pro mig de la UE28 és de 10,2% i comprèn el 23,1% dels treballadors totals.
   Per altra banda Catalunya és la comunitat espanyola amb una inferior proporció de treballadors de l’administració pública, seguida de València i Balears, regions que també pateixen molt dèficit fiscal. A recordar que tenim 5 vegades menys treballadors que Madrid i 3 menys que Andalusia. Extremadura té una notable desproporció cap amunt de la relació funcionariat/nombre d’habitants.
   En cas d’independitzar-se, Catalunya hauria de crear estructures d’Estat que suposarien un increment de treballadors del sector públic. Donat que aquest té una dimensió reduïda, haurà de créixer per força.
   El 68% del personal de la Generalitat està a docència i sanitat i en cas d’independència no canviaria gaire. La resta d’àrees, però, s’incrementaria: ministeris, personal docent no universitari, seguretat social, patrimoni nacional, agència tributària, agències estatals, gestió central i supervisió de la Generalitat, forces de seguretat, forces armades, justícia, sector públic estatal d’ens públics i organismes.
   Resumint: en cas d’independència la administració estatal catalana hauria de crear entre 51.000 i 71.000 llocs de treball.
(Josep Pedrol, “Economia de Catalunya”, diversos autors, Col·legi d’Economistes de Catalunya)
Foto de Dreamstime