Entenem per sector públic: administració pública,
educació, sanitat i serveis socials. A l’espai econòmic europeu hi ha dotze
països que tenen entre 4 i 10 milions d’habitants i que compararem amb
Catalunya, on hi ha 7,3milions i que té un PIB de 27,141, per sobre del de la
UE28 (25,597).
Catalunya té el nombre de treballadors del sector públic més baix dels
països esmentats excepte Bulgària; representa un 8% de la població total i un
17,7% dels treballadors totals. El pro mig de la UE28 és de 10,2% i comprèn el
23,1% dels treballadors totals.
Per altra
banda Catalunya és la comunitat espanyola amb una inferior proporció de
treballadors de l’administració pública, seguida de València i Balears, regions
que també pateixen molt dèficit fiscal. A recordar que tenim 5 vegades menys
treballadors que Madrid i 3 menys que Andalusia. Extremadura té una notable
desproporció cap amunt de la relació funcionariat/nombre d’habitants.
En cas
d’independitzar-se, Catalunya hauria de crear estructures d’Estat que
suposarien un increment de treballadors del sector públic. Donat que aquest té
una dimensió reduïda, haurà de créixer per força.
El 68%
del personal de la Generalitat està a docència i sanitat i en cas
d’independència no canviaria gaire. La resta d’àrees, però, s’incrementaria:
ministeris, personal docent no universitari, seguretat social, patrimoni
nacional, agència tributària, agències estatals, gestió central i supervisió de
la Generalitat, forces de seguretat, forces armades, justícia, sector públic
estatal d’ens públics i organismes.
Resumint:
en cas d’independència la administració estatal catalana hauria de crear entre
51.000 i 71.000 llocs de treball.
(Josep Pedrol, “Economia de Catalunya”, diversos
autors, Col·legi d’Economistes de Catalunya)
Foto de Dreamstime
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada