Deixa el teu correu i rebràs les novetats

17 de febrer de 2015

Podem canviar la societat?

En altres articles he parlat de societats col·laboratives, de gent que vol viure prop de la terra i de les moltes iniciatives que han sorgit en diferents zones del món occidental. Són poc consumistes i respectuoses amb el medi ambient. Es pot tipificar aquest moviment d’alguna manera en termes socials?
      Aquests grups reduïts i diversos representen només una part petita de la societat i estan integrats principalment per gent amb recursos econòmics febles i un bon nivell cultural; s’hi està afegint la nova generació educada i frustrada que busca motivacions. Als EUA s’ha proposat el terme “creatius culturals” i a França s’estima que representen el 17% de la població. Jean Pierre Worms creu que els valors culturals d’aquests grups condueixen al canvi social.
      Parlem d’individus que reivindiquen ser “els millors” des d’el punt de vista de l’ètica social i ecològica, però tot plegat té un punt feble: depèn únicament de la voluntat d’algunes persones per a posar-se en marxa. Sol haver-hi un líder que inicia el nou projecte, però dependrà molt de la química del grup perquè sigui viable i, sobre tot, durador.
      Se suposa que el capitalisme d’avui anirà de crisi en crisi, però seria càndid creure que s’acabarà de cop. Hi ha massa privilegis i interessos en joc. Un canvi real social i ecològic passa per un combat polític i, de moment, el model consumista sedueix la majoria. Potser ha crescut la consciència ecològica, potser hi ha més coneixement, però per la gent (i els polítics) trencar amb els seus costums exigeix una motivació i una determinació fora del seu abast.
      Tot plegat sembla indicar que en el futur ens trobarem amb la coexistència de dos mons paral.lels: la minoria que ha trencat amb un sistema alienat de producció i consum i la majoria que hi seguirà sotmesa. Fet que planteja la coexistència de dos mons antagònics. Una possibilitat inquietant perquè només hi ha un planeta; no pot ser que uns el cuidin i altres el perjudiquin.
      És obvi que cal una “transició, entenent la paraula com el pas d’un capitalisme financer a una ecologia social. Aquesta també requereix una transformació personal que, segons el meu parer, és la més important. I possible.
      És previsible que al llarg d’aquest tercer mil·lenni aquest tema estigui sempre sobre la taula... tot i que s’intenti esquivar.
      Acabem amb un somriure.
(Imatge de @PeterGustafson, de Dreamstime)