Segons Oriol Martínez Alòs-Moner i Vicent Pastor (Economia de Catalunya, Col·legi d’Economistes de Catalunya, 2014),
Catalunya compta amb un múscul industrial gens menyspreable que representa
quasi el 23% del Valor Afegit Brut industrial espanyol. Vegem com ens va.
Tradicionalment hem destacat en els sectors químic i farmacèutic (44%
del total espanyol) i en la fabricació de material i equip elèctric, electrònic
i òptic, paper i arts gràfiques, teixit, cuir i calçat (26 a 32% del total
espanyol). A més produïm maquinària i vehicles de motor (25% del total
espanyol) gràcies a una revolució industrial gairebé inèdita en una regió
d’Europa meridional. Cal esmentar la nostra capacitat innovadora de base
científica, que va fer que entre 2006-2010 aportéssim un 3% de les publicacions
científiques mundials, tot i que la nostra població representa només un 0,1% de
la del món.
Un
indicador del grau de competitivitat internacional és la capacitat
d’exportació. Catalunya té una ràtio de 7 700 euros exportats per habitant i
any millorable (Llombardia: 9 600), però el 2012 va arribar al 26,2% del total
espanyol, la qual cosa la situa en la zona mitjana de la UE-28 en exportacions.
La seva influència sobre mercats emergents con el Magrib i l’Amèrica Llatina
creix any rere any. Si considerem les vendes arreu, Catalunya podria assumir ja
superàvit comercial, amb el que això implica quant a la capacitat de
capitalització de l’economia.
L’economia catalana s’ha recolzat molt en el turisme, i Barcelona és ara
la quarta destinació internacional (després de Londres, París i Roma). Com a
port de creuers se situa després dels tres ports caribenys de Florida. S’han
obert rutes aèries directes a Chicago, Washington o Atlanta. Tot plegat dona
solidesa a la marca Barcelona/Catalunya.
Més de
6 400 empreses internacionals han apostat pel territori (cens de Invest in Catalonia) mentre busquen
servir un mercat ibèric de quasi 60 milions de consumidors i malgrat l’acció
gens favorable de l’Estat.
Des de
1988 Catalunya està associada amd Waden-Würtemberg, Llombardia i Rhône-Alpes
per fer “els quatre motors per Europa”, reivindicant el seu paper de zona
econòmicament desenvolupada.
Antoni
Castells conclou que l’any 2011 la destinació dels béns (exclosos els serveis)
produïts a Catalunya va ser: el mercat català va absorbir el 26,7% de les
vendes, la resta d’Espanya el 34,5% i la resta del món el 38,8%. És a dir que
una Catalunya independent (segons explicació i càlculs que no incloc aquí)
exportaria el 47,1% al mercat espanyol i el 52,9% a la resta del món.
Catalunya té doncs un potencial extraordinari.
Està força bé aquest resum. Una mica autocomplaent (diuen que l'orgull cega l'ull). Tampoc cal caure en el pesimisme, és clar.
ResponEliminaAl Ara d'avui també hi ha una cita important:
"CANVI DE CICLE
Un estudi apunta que la independència faria que el preu del sòl a Barcelona tornés als nivells del 2009
El Cercle Català de Negocis afirma que caldria alliberar 400.000 metres quadrats per a ambaixades i recomana reubicar la indústria a Lleida i altres ciutats
ACN Barcelona | Actualitzada el 07/02/2015 21:31
Un estudi del Cercle Català de Negocis preveu que la construcció d'ambaixades a Barcelona, com a capital d'una hipotètica Catalunya independent generaria una demanda de 400.000 metres quadrats de sòl que obligaria a repensar la ciutat, dedicar-la al sector financer, de negocis i universitats, i traslladar la indústria a altres ciutats com Lleida, que pel seu paper fronterer seria un dels territoris clau. Ho ha dit el president de la institució, Albert Pont, durant l'homenatge al fundador de l'ANC Lleida, Jordi Cortada, mort el novembre passat.
Així, Pont ha donat a conèixer l'estudi que fa mig any elabora la institució, convidada aquest dissabte al Cercle d'Economia de Lleida. Segons Pont, una Catalunya independent "generaria la demanda de 145 noves ambaixades" i, per construir-les, "caldrien 400.000 metres quadrats". Això faria, avisa, que els preus per metre quadrat tornessin a nivells de març del 2009. El president del CCN defensa que Barcelona hauria de viure, com a capital d'estat, del districte financer i les universitats, més que de la indústria. Pont proposa que aquesta indústria es traslladi a Lleida perquè serà la ciutat que connectarà amb la resta de la península Ibèrica...."
En fi, tot un negoci.., però no sé per quì. I és que sempre, tothom s'oblida de la natura, És la branca oblidada entre els eixos vertebradors de la nova Catalunya. Els especuladors ja entreveuen una altra oportunitat del trinxar més territori, fins que no quedi res.
Salut
No coneixia aquest estudi del CCN , però conec l'Albert Pont. Hi he parlat diverses vegades i l'he tingut de conferenciant a Tertúlies de Platja d'Aro.La proposta va d'acord amb ell ja que va fer carrera diplomàtica. Pel que fa a la natura, és cert que pocs s'en recorden.
Elimina