Deixa el teu correu i rebràs les novetats

3 de febrer de 2015

Ens en sortirem? El potencial de l’empresa catalana

Segons Oriol Martínez Alòs-Moner i Vicent Pastor (Economia de Catalunya,  Col·legi d’Economistes de Catalunya, 2014), Catalunya compta amb un múscul industrial gens menyspreable que representa quasi el 23% del Valor Afegit Brut industrial espanyol. Vegem com ens va.
    Tradicionalment hem destacat en els sectors químic i farmacèutic (44% del total espanyol) i en la fabricació de material i equip elèctric, electrònic i òptic, paper i arts gràfiques, teixit, cuir i calçat (26 a 32% del total espanyol). A més produïm maquinària i vehicles de motor (25% del total espanyol) gràcies a una revolució industrial gairebé inèdita en una regió d’Europa meridional. Cal esmentar la nostra capacitat innovadora de base científica, que va fer que entre 2006-2010 aportéssim un 3% de les publicacions científiques mundials, tot i que la nostra població representa només un 0,1% de la del món.
      Un indicador del grau de competitivitat internacional és la capacitat d’exportació. Catalunya té una ràtio de 7 700 euros exportats per habitant i any millorable (Llombardia: 9 600), però el 2012 va arribar al 26,2% del total espanyol, la qual cosa la situa en la zona mitjana de la UE-28 en exportacions. La seva influència sobre mercats emergents con el Magrib i l’Amèrica Llatina creix any rere any. Si considerem les vendes arreu, Catalunya podria assumir ja superàvit comercial, amb el que això implica quant a la capacitat de capitalització de l’economia.
      L’economia catalana s’ha recolzat molt en el turisme, i Barcelona és ara la quarta destinació internacional (després de Londres, París i Roma). Com a port de creuers se situa després dels tres ports caribenys de Florida. S’han obert rutes aèries directes a Chicago, Washington o Atlanta. Tot plegat dona solidesa a la marca Barcelona/Catalunya.
      Més de 6 400 empreses internacionals han apostat pel territori (cens de Invest in Catalonia) mentre busquen servir un mercat ibèric de quasi 60 milions de consumidors i malgrat l’acció gens favorable de l’Estat. 
      Des de 1988 Catalunya està associada amd Waden-Würtemberg, Llombardia i Rhône-Alpes per fer “els quatre motors per Europa”, reivindicant el seu paper de zona econòmicament desenvolupada.   
      Antoni Castells conclou que l’any 2011 la destinació dels béns (exclosos els serveis) produïts a Catalunya va ser: el mercat català va absorbir el 26,7% de les vendes, la resta d’Espanya el 34,5% i la resta del món el 38,8%. És a dir que una Catalunya independent (segons explicació i càlculs que no incloc aquí) exportaria el 47,1% al mercat espanyol i el 52,9% a la resta del món. 
      Catalunya té doncs un potencial extraordinari.