Deixa el teu correu i rebràs les novetats

20 de gener de 2015

Postmoderns en societats col.laboratives

Estem assistint a un moviment social invisible format per aquells que viuen segons una escala de valors diferent a la imposada per la societat actual. Són persones que defugen el model productiviste i consumista gràcies a una gran capacitat d’innovació i d’experimentació en els més diversos àmbits.
Aquests nous dissidents, els més radicals, proposen una mena de “decreixement” mitjançant una vida frugal en pobles ecològics o llocs alternatius. D’altres en tenen prou amb una economia social i solidària, consum de proximitat, agricultura biològica de debò, vida en comunes i educació popular o llibertària.
   Es pretén afavorir la cooperació sobre la competició, el ser sobre el semblar, l’autoconeixement sobre el domini dels altres, els ideals sobre el confort material. Es busca la simplicitat voluntària, viure millor (més temps, més pau) amb menys (diners, medis) i ser autosuficient. Aquest moviment, que a França el 2006 afectava ja un 17% de la població (Association pour la diversité culturelle, Yves Michel), està àmpliament diversificat, tot i que la majoria està motivada pel respecte a la natura i per la qualitat dels lligams humans, alhora que aspira a reprendre totalment el control de la seva existència mantenint-se al marge dels circuits habituals (política, medis, consum). El nivell socio- cultural de provinença d’aquests “postmoderns” és variat, així com la seva edat.
   La Bernadette viu en un eco poble on tothom menja els productes bio que cultiven. Comparteixen les cases i es reuneixen un cop al mes per prendre decisions que afecten a la comunitat. Disposen d’una escola Steiner (articula intel·lecte i pràctiques artístiques i manuals). Diu que l’aïllament total és impossible i que la gent que es vol quedar al poble els ha causat problemes.
   En Yogan va comprar un emplaçament en una zona boscosa. Allí, amb un grup de vuit fusters com ell, ha construït petites cabanes de fusta. L’única norma de la comunitat és: no drogues, no política. Mantenen relacions cordials amb el poble, on treballen, que fa la vista grossa sobre la il·legalitat de les cabanes.
   L’Èric va comprar un centre de formació de monitors d’equitació gràcies a una associació mèdica social. Hi va crear un lloc d’activitats eqüestres que serviria per a tractar minusvàlids. Després de tocar moltes tecles a la zona, el projecte va arrencar. Van aconseguir que la Sílvia, hemiplègica de naixement, agafés confiança en ella gràcies al contacte amb un cavall. Però els costa força donar-se a conèixer.
   El reciclatge i la recuperació d’objectes usats son activitats tradicionals de reinserció social. La Murielle va dirigir la construcció d’una d’aquestes empreses mitjançant l’ajuda dels pobles del voltant. Actualment hi té set assalariats i el lloc no para de créixer.
El Jean Marc va fundar un banc alternatiu en forma de cooperativa de financiació solidària. L’any 2013 tenia 33 000 socis i acordava 108 milions d’euros de crèdit a persones que tenien projectes coherents i d’acord amb la seva filosofia: eficàcia energètica, sector bio... I els dipòsits a aquest banc han anat augmentant d’un 15 a un 20% anual des de 2005.
   Moltes són les històries i molts els protagonistes. Éric Dupin, periodista i assagista francès, les ha recollit en el llibre Les défricheurs, www.editionsladecouverte.fr, una mena de guia del que es pot trobar a França en quant a gent que viu diferent. Planteja, a més, algunes preguntes. Aquest rusc d’alternatives socials serà capaç de promoure algun canvi social? Més enllà de la convergència cap als valors ecològics i socials que caracteritzen aquest moviment, com es pot definir la postmodernitat a la qual cada cop més persones aspiren?  
(imatge de: adsinimages.com)