Deixa el teu correu i rebràs les novetats

6 de gener de 2015

Alain Damasio, ciència-ficció d'alta gama.

“La zone du dehors” (la zona de fora), novel.la de futur ficció d’anticipació, va revolucionar fa uns anys la ciència ficció francòfona. Es tracta d’una obra complexa, directa i dura, imaginativa i filosòfica, que s’interessa per les societats de control de model democràtic (o pseudo-democràtic i que s’assembla a la nostra). Per diferents motius recorda George Orwell a “1984” i, fins i tot, a “Animal farm”. L’acció se situa al 2084 al planeta Saturn, en una societat humana on les elits han fabricat un model de ciutadà tou i normatiu que sembla pertànyer a la societat líquida de Zygmund Bauman duta al seu extrem. Com que tots els models necessiten el seu contrapunt, el poder se les ha de veure amb un moviment anomenat la Volta (de re-volta) que pretén una volució (de re-volució) i que es mou a la zona prohibida de Fora. Els de la Volta estan considerats activistes, anarquistes, terroristes i fins i tot assassins per aquells que segueixen el ramat. Podran aconseguir un model social que encaixi amb la seva ideologia?  
      La novel.la planteja i desenvolupa els temes en profunditat: Com és que l’individu pot renunciar a ser ell mateix? Com s’arriba a una pèrdua voluntària (?) de la llibertat? És possible fer avui una revolució? Com s’hauria d’organitzar la societat per no ser manipulada? En quina mesura la democràcia exigeix una xarxa de control més estesa que qualsevol altre règim mitjançant uns poders menys violents i perceptibles? És de bojos dir que els homes neixen lliures i iguals? Com es governa un poble que es diu lliure? Es pot considerar la ciutadania una víctima de la repressió, de la propaganda, del control... o només una víctima de les seves pròpies pors? Com més consumistes, més conformistes?
      Capt, el personatge principal, proposa un “món perillós, poc confortable i boig, un món d’aprenentatge i sense regles, excepte les que els volucionaris faran”. A la pàgina 587 conclou després d’arengar els seus seguidors i quan encara no ha aconseguit el que busca: “El món serà com vosaltres el feu. Ni més ni menys. Sé que serà bonic perquè l’haureu fet amb les vostres mans”.
        A banda d'aquestes consideracions, cal resaltar el llenguatge emprat en tota l'obra, de tipus post-modern i molt creatiu, i la redacció, amb passatges d'estil impecable. 
      Transcric la conclusió de Damasio en el post faci de la segona edició: “Per a mi la llibertat és aquest exterior (o zona de fora) que tothom té a l’interior i que els que governen volen convertir en una norma. Ens hem de saber obrir per engrandir aquesta butxaca, que és el nostre pulmó. Atrevim-nos, inclús, a augmentar la cicatriu i a refusar la comoditat consumista, a no deixar que ens consolin i ens cuidin. Perquè ser lliure fa mal”.

      Per a saber-ne més, recomano l’entrevista amb Alain Damasio: http://goo.gl/8gu4vQ