Deixa el teu correu i rebràs les novetats

17 de setembre de 2014

Cotxe elèctric i electricitat

La xarxa elèctrica, interconnectada, distribueix l’energia que produeixen les centrals tèrmiques, hidroelèctriques, nuclears, els parcs eòlics i les hortes solars principalment.  
Un tema molt important i desconegut és el seu rendiment. En el cas de les no renovables es perd un 66% de promig; és a dir que, de cara al consumidor, els dos terços de l’energia primària del carbó, gas, petroli o urani es malbaraten. Quan el corrent arriba a un endoll de casa nostra només estem aprofitant un terç de l’energia en relació a l’inici del procés. En canvi si fem servir únicament energies renovables, sol o vent per exemple, per molt que en traguem profit no disminuiran, per tant podem considerar que no tenen pèrdues.  
El carbó, petroli, gas, urani son fàcilment emmagatzemables, en canvi l’energia elèctrica és més difícil d’acumular; per tant ens caldrà trobar solucions, que ja n’hi comencen a haver (hidrogen, centrals hidràuliques reversibles i altres), per emmagatzemar-la quan la generem via renovables.
Malauradament el 81% de l’electricitat del món s’obté a dia d’avui de combustibles no renovables (sobre tot fòssils que emeten molt CO2) i només el 19%, de renovables.
        Dit això veiem com està el tema del cotxe elèctric. Es tracta de substituir la benzina, el gasoil o el gas per electricitat, de forma a no emetre CO2. És un dir, perquè dependrà d’on provingui aquesta electricitat. L’electricitat no neix de la natura per generació espontània. Per tant perquè el cotxe elèctric sigui “net” l’electricitat que consumeixi haurà de provenir dels salts d’aigua, del sol, el vent, les ones o les marees. Això no ho expliquen els fabricants de cotxes (l’automòbil elèctric està molt subvencionat). Ara per ara, tenint en compte que les renovables han fet marxa enrere degut a les pressions dels monopolis de les no renovables, el fet que el cotxe sigui elèctric no canvia gran cosa a l’efecte hivernacle global.
      És cert que s’han fet esforços en moltes direccions, però les noves energies encara representen un tant per cent massa petit del global total. És sabut que els combustibles fòssils s’estan exhaurint (diuen que el 2060 no quedarà res). Mentrestant caldrà posar límits al seu consum, però els governs no hi ajuden, al menys a casa nostra... i no parlem de països com la Xina. A Occident els partits ecologistes estan reculant des de fa uns anys.
      La fada de la vareta màgica que ens proposa un canvi energètic radical ja ha aparegut en escena. Com és que ningú li fa cas?