Deixa el teu correu i rebràs les novetats

23 d’octubre de 2013

L’esclavatge, avui

No es pot dir res de bo de l’esclavitud d’un mateix, per exemple l’addicció als tòxics, però com a mínim comporta quasi sempre una tria personal. En canvi la que es deu a tercers és indigna i degradant. Les organitzacions dels drets humans han comptabilitzat a dia d’avui 29,8 milions d’esclaus al món. Un total de 162 països són els culpables d’aquestes xifres. L’Índia, Xina, Pakistan, Nigèria, Etiòpia, Rússia, Tailàndia, la República Democràtica del Congo, Myanmar i Bangla Desh junts conformen el 76% d’aquest total. L’Índia té en números absoluts la quantitat més nombrosa d’esclaus moderns: 14 milions; les causes en són la pobresa, la dificultat en canviar els costums socials (castes) i la no aplicació de les lleis en contra. Mauritània és la reina en quant a percentatge: 150 000 d’una població de 3,8 milions. Un dels motius més abundant de l’esclavatge és el pagament de deutes mitjançant treball, principalment a l’Índia on una llei de 1976 ja abolia aquest sistema. No oblidem que els països desenvolupats mantenen als que ho estan poc sota un règim d’explotació ni que persisteix la venda i el tràfic il•legal de persones, les víctimes dels quals són sobre tot els nens, els pobres, les dones, els immigrants i les minories ètniques i racials. Els motius per a esclavitzar són diversos. Vietnam obliga els ciutadans a fer treballs públics en pro del desenvolupament econòmic. La República Centreafricana, Sierra Leone i Tanzània, per citar-ne uns pocs, recluten nens pels conflictes armats. Els EUA permeten que organitzacions privades contractin presoners i a la Xina, els treballs forçats formen part de les penes. Noies menors d’edat són captades amb promeses de feina i obligades a prostituir-se per pagar el deute derivat del transport. Al Perú, Bolívia, Guatemala, Congo... els nens van a les mines als 7 anys. Els immigrants del sud d’Àsia alimenten el motor de l’economia del Golf Pèrsic, abusats, discriminats i sense protecció governamental. Els nens romanesos són explotats pels seus propis pares, que els obliguen a robar, donada la seva immunitat davant la llei per ser menors. Què es pot fer? Promoure els controls a nivell local, nacional i internacional, fomentar una bona educació, interessar-se per l’individu i la societat, dictar lleis i aplicar-les, informar i denunciar, no discriminar per motius racials o de gènere. És evident que la reducció (millor l’abolició) de l’esclavitud del segle XXI demana una implicació activa no només dels governs sinó de tota la societat. (Dades de Unicef, BBC World, Walk Free Foundation)