Deixa el teu correu i rebràs les novetats

3 de novembre de 2013

Envellim prou bé?

És prou conegut l’augment de l’expectativa de vida al món, sobre tot a Occident, tot i que la seva durada màxima es manté en uns 120 anys. Són moltes les veus que han anat sorgint per ajudar-nos a envellir millor, és a dir a tenir menys malalties, a ser més autònoms i a sentir-nos més contents amb l’inevitable destí dels humans. Ja no es porta això de tractar la vellesa de malaltia inevitable. Ara la gent gran, si segueix alguns preceptes, pot gaudir del seu pas per la Terra fins al final. El cervell, aquest gran desconegut, és el punt on es concentra tot, i mantenir-ne la plasticitat, serà fonamental. Comencem per mirar la vellesa com un èxit i no com un problema. Prenguem consciència de les noves dificultats com la disminució de la capacitat d’adaptació al medi o l’alentiment de les funcions. Activem-nos! Abans, però, hem de tenir presents algunes coses. La funció mental està en el circuit i depèn de les connexions i els canvis que s’hi produeixen. Disposem de 100 000 milions de neurones capaces de crear bilions d’aquestes connexions i el cervell reacciona de seguida si se l’entrena. Recordem la dita anglesa “Use it or lose it”, que ens avisa que les habilitats que no utilitzem es perdran per sempre (les neurones es desconnecten a la zona afectada). El cervell és un òrgan social, per tant no solament estem parlant del que ens ve donat pels gens sinó d’enriquiment ambiental. Què podem fer? Evitar la malaltia (dieta sana, no tòxics...), fer exercici físic (constant i moderat), tenir activitats intel•lectuals (lectura, tertúlies, conferències, exposicions), mantenir-se inclòs en la societat (relacions, actes socials, amics, família) i gaudir de les coses (converses, sexe). No es pot assegurar que, si ho seguim al peu de la lletra, viurem més anys. El que és segur és que viurem millor i envellirem com a éssers independents i integrats en la societat.