1 d’octubre del 2014

Perquè es fan les guerres?

Pels recursos, pel territori, pel poder... Podem anar més enllà: perquè som violents, perquè no controlem els nostres desitjos, perquè tenim por... En Jiddu Krishnamurti, famós escriptor i pensador indi del segle XX, ho explica així:
      “Les persones, cada u de nosaltres, crea el món en què vivim. La guerra és només el símptoma d’una malaltia de base, que ve donada per les aportacions negatives que cada ésser individual fa a la societat. Si som envejosos o ignorants, així serà el món que tindrem. Però si el volem diferent, caldrà que abans haguem produït aquest canvi en el nostre interior. Tendim a creure que la legislació o el líder de torn poden resoldre el problema de la guerra i, com que defugim les responsabilitats, ens confiem a grups de poder que, normalment, són ineficaces. És un error. Nosaltres mai crearem una societat pacífica i intel·ligent si, com a individus, som intolerants, brutals i competidors. La manca de bondat, afecte o seny en les nostres relacions amb els altres produirà inevitablement conflicte, antagonisme i confusió. La societat és una extensió de l’individu; la societat és la projecció de nosaltres mateixos. Com pot haver-hi fraternitat al món si som gelosos, si odiem, si som cobdiciosos o voraces? Hem de canviar la nostra manera de pensar i de fer, hem de mirar cap endins enlloc de mirar en fora. Hem de prescindir de les coses superficials i transitòries i, pel tema que ens afecta, tenir plena consciència que l’acte de matar no està en cap cas justificat.” (Extret sintètic de diferents textos de Krishnamurti).
      Al món hi ha més d’una trentena de conflictes armats vigents. Alguns s’arrosseguen des de principis del segle XX. La ONU els classifica com a “grans guerres” si superen els 10 000 morts/any, “guerres i conflictes” entre 1 000 i 9 999 morts/any i “petits conflictes” els de menys de 1 000 morts/any. (font: Wikipedia)






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada