Pels recursos, pel territori, pel poder... Podem
anar més enllà: perquè som violents, perquè no controlem els nostres desitjos,
perquè tenim por... En Jiddu Krishnamurti, famós escriptor i pensador indi del
segle XX, ho explica així:
“Les
persones, cada u de nosaltres, crea el món en què vivim. La guerra és només el
símptoma d’una malaltia de base, que ve donada per les aportacions negatives
que cada ésser individual fa a la societat. Si som envejosos o ignorants, així
serà el món que tindrem. Però si el volem diferent, caldrà que abans haguem
produït aquest canvi en el nostre interior. Tendim a creure que la legislació o
el líder de torn poden resoldre el problema de la guerra i, com que defugim les
responsabilitats, ens confiem a grups de poder que, normalment, són ineficaces.
És un error. Nosaltres mai crearem una societat pacífica i intel·ligent si, com
a individus, som intolerants, brutals i competidors. La manca de bondat, afecte
o seny en les nostres relacions amb els altres produirà inevitablement
conflicte, antagonisme i confusió. La societat és una extensió de l’individu;
la societat és la projecció de nosaltres mateixos. Com pot haver-hi fraternitat
al món si som gelosos, si odiem, si som cobdiciosos o voraces? Hem de canviar
la nostra manera de pensar i de fer, hem de mirar cap endins enlloc de mirar en
fora. Hem de prescindir de les coses superficials i transitòries i, pel tema
que ens afecta, tenir plena consciència que l’acte de matar no està en cap cas
justificat.” (Extret sintètic de diferents textos de Krishnamurti).
Al món
hi ha més d’una trentena de conflictes armats vigents. Alguns s’arrosseguen des
de principis del segle XX. La ONU els classifica com a “grans guerres” si
superen els 10 000 morts/any, “guerres i conflictes” entre 1 000 i 9 999
morts/any i “petits conflictes” els de menys de 1 000 morts/any. (font:
Wikipedia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada