Les pensions del "Sí Sí"

El tema de les pensions preocupa a tot Occident. El drama de fons per aquests sistemes és que, gràcies a la qualitat de vida i als avenços científics, la població ha envellit. Els nens del baby boom dels anys 50-60 estan en edat de jubilar-se i les possibilitats de la població activa de treballar s’han reduït molt (The End of Work, de Jeremy Rifkin) i disminuiran encara més en el futur.

      Això té una importància cabdal perquè els diners que paguen els treballadors d’avui s’utilitzen per pagar els pensionistes d’avui. Quan vostè es jubili els joves que treballin pagaran la seva pensió; perquè vostè la cobri com previst, hi ha d’haver suficients treballadors en actiu i ben pagats.

      Ara a Catalunya per cada pensionista hi ha 2,54 treballadors (a Espanya 2,48). El salari mitjà anual de Catalunya és de 24 449 euros (a Espanya, 22 790).  Es pot dir que les pensions que podrien pagar-se en una Catalunya independent estarien garantides i podrien ser un 10% més altes que ara. (És l’hora dels adéus?, de Xavier Sala i Martín).

      Si s’haguessin fet bé les coses, com estalviar en èpoques de vaques grasses, la Seguretat Social tindria un fons de reserva grassonet. No és així; queden només 46 000 milions d’euros. En qualsevol cas, si Catalunya s’independitza haurà de negociar la divisió del deute de l’estat espanyol, i també la dels actius, i haurà de reclamar el 74% d’aquest fons de reserva, o sigui 33 800 milions. Aquesta quantitat, que no és per pagar les pensions com ja s’ha explicat, servirà per reduir el deute net de l’estat espanyol que els catalans haurem d’assumir.

      Com diu en Sala i Martín, "que dormin tranquils els jubilats catalans que, no només no perdran les pensions, sinó que els les poden augmentar".

      Un motiu més pel Sí, sí.