A tres quarts de vuit del matí, hora de Barcelona, arriben al meu carrer
tres furgonetes blanques que aparquen a la Zona Verda que ha quedat lliure. En
baixen nou homes vestits d’operaris, lluint armilles reflectants, cinturons
d’eines i cascs protectors. Descarreguen bobines de cable i altes escales, que
col·loquen al xamfrà recolzades a l’edifici més proper. Tot seguit es miren
l’escampada de material, hi afegeixen uns quants cons de color carbassa i
decideixen que és hora de fer un cafè. El bar de la cantonada s’omple dels
crits i riures dels alegres treballadors.
Una hora després sembla que
toca posar-s’hi, amb calma i força xivarri, això sí. Mica en mica es posen les
escales, l’operari s’hi enfila (sense el casc, que fa nosa) i va fent el
cablejat, en aquest cas de fibra òptica. A les onze hi ha molta gana (de tant
pujar i baixar escales); l’entrepà i la cervesa necessiten un mínim de noranta
minuts per a posar-se bé a l’estómac. La mestressa del bar, contenta per la
nombrosa clientela, però enrabiada per les injustícies laborals que li
suggereixen, em comenta que “no foten ni brot”, que “es passen el dia de
xerrameca”, que “jo he treballat com un negre dels d’abans, perquè mira tu
aquest ara que ràpid que ha après a fer el gandul, i que és una vergonya”.
Afegeix que “això rai; hauries de veure la noia que posa multes als vehicles
mal aparcats a la Zona Verda, aquesta sí que sap: tot el dia al bar
whatsapejant!”. Percebo certa enveja sota les seves paraules i l’animo: “Dona,
tu i jo, que som unes pencaires, segur que ens sentim millor que ells; és més
gratificant”. Em clava una mirada que em paralitza i tanco la boca.
Quan torno de complir la meva
jornada encara hi són els operaris i les furgonetes, clavant crits a tort i a
dret de punta a punta de carrer. Miro enlaire i em sembla que el cable està
posat. Els costa mitja hora més abandonar la zona en mig d’un soroll
ensordidor. El carrer sencer respira alleujat quan abandonen el lloc. Sembla
que podrem descansar després d’uns dies de gresca. Algú comenta que han
enllestit la feina.
Falsa alarma. Uns dies després
tornen. Sembla que el cable no ha quedat ben posat i s’han de fer arranjaments.
Així ens va...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada