Deixa el teu correu i rebràs les novetats

6 de maig de 2014

Hi ha feines i feines

A tres quarts de vuit del matí, hora de Barcelona, arriben al meu carrer tres furgonetes blanques que aparquen a la Zona Verda que ha quedat lliure. En baixen nou homes vestits d’operaris, lluint armilles reflectants, cinturons d’eines i cascs protectors. Descarreguen bobines de cable i altes escales, que col·loquen al xamfrà recolzades a l’edifici més proper. Tot seguit es miren l’escampada de material, hi afegeixen uns quants cons de color carbassa i decideixen que és hora de fer un cafè. El bar de la cantonada s’omple dels crits i riures dels alegres treballadors.
      Una hora després sembla que toca posar-s’hi, amb calma i força xivarri, això sí. Mica en mica es posen les escales, l’operari s’hi enfila (sense el casc, que fa nosa) i va fent el cablejat, en aquest cas de fibra òptica. A les onze hi ha molta gana (de tant pujar i baixar escales); l’entrepà i la cervesa necessiten un mínim de noranta minuts per a posar-se bé a l’estómac. La mestressa del bar, contenta per la nombrosa clientela, però enrabiada per les injustícies laborals que li suggereixen, em comenta que “no foten ni brot”, que “es passen el dia de xerrameca”, que “jo he treballat com un negre dels d’abans, perquè mira tu aquest ara que ràpid que ha après a fer el gandul, i que és una vergonya”. Afegeix que “això rai; hauries de veure la noia que posa multes als vehicles mal aparcats a la Zona Verda, aquesta sí que sap: tot el dia al bar whatsapejant!”. Percebo certa enveja sota les seves paraules i l’animo: “Dona, tu i jo, que som unes pencaires, segur que ens sentim millor que ells; és més gratificant”. Em clava una mirada que em paralitza i tanco la boca.
      Quan torno de complir la meva jornada encara hi són els operaris i les furgonetes, clavant crits a tort i a dret de punta a punta de carrer. Miro enlaire i em sembla que el cable està posat. Els costa mitja hora més abandonar la zona en mig d’un soroll ensordidor. El carrer sencer respira alleujat quan abandonen el lloc. Sembla que podrem descansar després d’uns dies de gresca. Algú comenta que han enllestit la feina.
      Falsa alarma. Uns dies després tornen. Sembla que el cable no ha quedat ben posat i s’han de fer arranjaments.
      Així ens va...