Deixa el teu correu i rebràs les novetats

8 de setembre de 2013

Islam per a tontos

Algú em pregunta: “El Déu dels musulmans és Alà o Mahoma?”, i a mi se m’acumulen els pensaments: el famós llibre-ajuda “Windows per tontos”, els 1200 milions d’afiliats en què compta el món musulmà i el creixement sostingut d’aquesta xifra esgarrifosa. S’imposa un repàs urgent. En el segle VII després de Crist (després del cristianisme i del judaisme), Alà va revelar l’Alcorà en àrab a Mahoma (Muhammad). Paraula a paraula, durant 23 anys i usant d’intermediari l’Arcàngel Gabriel. El profeta Mahoma era illetrat i va fer un esforç de memòria per recordar les 600 pàgines (6236 versicles) del llibre sagrat. A una tasca tan feixuga el van ajudar els seus seguidors. Dos anys després de la seva mort l’Alcorà va ser escrit i distribuït arreu en V.O àrab. Els musulmans creuen en un sol Déu: Alà. Creuen que Alà va fabricar els àngels, criatures asexuades i lliures de pecat. Creuen que profetes com Adam, Ismael, Moisès, David, Jesús... van ser éssers humans perfectes. L’Islam se sosté sobre cinc pilars: 1-Només hi ha el Déu Alà, i Mahoma és el seu missatger. 2-Cal pregar 5 cops al dia, millor aplegats a la mesquita (s’entén que a les seves ciutats hi hagi una mesquita a cada cantonada). 3-Durant un mes un s’ha d’abstenir de menjar, beure i practicar el sexe marital (els altres tipus de còpula ni es contemplen) des que surt el sol fins que es pon. Després hi ha barra lliure de tot (això no està especificat per obvi). 4-Cal donar una part d’estalvis i bens (el 2,5% mínim) als pobres. 5-Si un té salut i medis ha de peregrinar a La Meca un cop a la vida. De tot plegat, sembla útil i positiu donar diners als pobres i solidaritzar-se amb ells en el dejú durant el Ramadan perquè els rics entenguin millor l’angúnia de la gana. La resta, és a dir la religió més la sunna (forma de vida, de govern, etc) més la sharia (codi de conducta, llei islàmica) fan que sigui impossible oblidar en cap moment que un és musulmà. Es viu totalment sotmès a Alà i a les seves regles. Com que l’Alcorà i la resta no s’han revisat per a modernitzar-se, es viu en el segle XXI igual que en el VII (amb un mòbil a la butxaca i ordinador a casa qui pot). En el món global d’avui cadascú pot triar la forma en què vol practicar la religió. Fins i tot és lliure de seguir la doctrina que més li agradi o de ser ateu. Però si un està envoltat de musulmans pels quatre costats, aquesta llibertat sembla bastant més difícil. I ens estem movent precisament en aquesta direcció.