Deixa el teu correu i rebràs les novetats

12 de juny de 2013

L'importància de la corona en la davallada econòmica

Durant el segle XVII l’absolutisme es va reforçar a Espanya. Havia començat al 1492 amb l’unió de Castella i Aragó, la caiguda del regne de Granada i el descobriment d’Amèrica. Va seguir amb el matrimoni de Joana la Boja amb Felip d’Habsburg, culminant en el seu fill Carles I, hereu d’un imperi. El Nou Món va aportar a la monarquia una gran riquesa Tot i així quan Felip II va arribar al poder la davallada econòmica era manifesta. Des d‘el principi hi va haver errors: no es va permetre el comerç lliure amb cap colònia, les institucions eren extractives (afavorien només la monarquia i un reduït elit) i la reialesa, borratxa d’or, es va embarcar en moltes guerres. Així la prosperitat econòmica de l’imperi espanyol va anar minvant. Carles I i, sobre tot, Felip II van ser grans deutors capaços d’enfonsar famílies senceres de banquers a còpia d’impagaments. “Las Cortes” no eren representatives de la majoria i eren incapaces d’imposar límits a l’absolutisme, que cada dia necessitava més i exigia més impostos. Hi va haver tensions fins que “Las Cortes” es van desfer el 1664. Anglaterra, mentrestant, es preparava per la Revolució Industrial. L’absolutisme va caure el 1688. Es van crear institucions polítiques pluralistes i econòmiques relativament inclusives, un Estat centralitzat més eficaç i una burocràcia impositiva moderna. A Espanya la monarquia monopolitzava el comerç, no assegurava els drets de propietat als emprenedors, venia càrrecs o els feia hereditaris, cobrava impostos agrícoles i venia immunitat en front de la justícia. Conseqüències? Anglaterra va créixer i es va industrialitzar. Espanya va caure en picat i mai més no es va recuperar. Així ens va a dia d’avui. Si algú ni ho entén, que aprengui història. Els patrons canvien molt a poc a poc.