Deixa el teu correu i rebràs les novetats

1 de gener de 2016

Nit de Cap d'any: Sexe sense amor?

Un dels temes més globals que es puguin trobar –parlat, escrit o filmat- es va convidar a taula la nit de Cap d’Any com a conversa estrella (fins i tot superant el de la CUP!).
   Érem deu col·legues disposats a gaudir de la festa com només sabem fer-ho els qui hem superat matrimonis, parelles i fills propis i aliens, els que creiem que pensar per fi en un mateix és el que toca quan es passa dels seixanta.
   “Sexe sense amor: sí o no?” era la gran pregunta. Les respostes es podrien resumir en aquestes postures: 1-És fastigós això de conèixer algú, cardar i despatxar-lo; millor masturbar-se. 2-Qualsevol relació ha de tenir uns sentiments de base; el sexe és un afegitó agradable. 3-El sexe és interessant “per se”; no cal adobar-lo amb l’amor; cada cosa té el seu moment, lloc i espai.
   Em va cridar la atenció que la postura 3, la meva, fos tan poc compartida, donat que el grup estava format per cinc dones i cinc homes llegits, viatjats i de ment oberta, vuit dels quals viuen sols. A ells dedico aquesta breu reflexió.
   Pels individus no sotmesos a la coacció de religions o ideologies castradores, el sexe hauria de ser un plaer senzill i fàcil, assumible per a tothom que voluntàriament s’hi presti. El gaudi sexual és físic i mental, però la proporció entre un i altre component és variable. Òbviament el súmmum seria que el moment compartit tingués un màxim de cada ingredient, tot i que seria il·lusori: la perfecció no és humana. Els beneficis mèdics que aporta el sexe són sobradament coneguts, reprimir-se’n les ganes no és gens saludable i la vida ja és prou complicada sense que nosaltres afegim llenya al foc.
   Conclusió: si el nostre desig sexual és compartit, encara que sigui fruit d’un moment que sabem que no tornarà, aprofitem-lo i gaudim-ne! El sexe entregat (demostrar a l’altre que ens agrada), generós (procurar que l’altre gaudeixi), respectuós (donar importància a l’altre) és una bonica forma d’amor a la qual no hauríem de renunciar.
   Algú va comentar encertadament que, amb l’edat, el problema no és si sexe o amor, sinó la manca de desig. Totalment d’acord. Però això és una altra història...
(foto lliure de Dreamstime)