Deixa el teu correu i rebràs les novetats

1 de gener de 2016

Nit de Cap d'any: Sexe sense amor?

Un dels temes més globals que es puguin trobar –parlat, escrit o filmat- es va convidar a taula la nit de Cap d’Any com a conversa estrella (fins i tot superant el de la CUP!).
   Érem deu col·legues disposats a gaudir de la festa com només sabem fer-ho els qui hem superat matrimonis, parelles i fills propis i aliens, els que creiem que pensar per fi en un mateix és el que toca quan es passa dels seixanta.
   “Sexe sense amor: sí o no?” era la gran pregunta. Les respostes es podrien resumir en aquestes postures: 1-És fastigós això de conèixer algú, cardar i despatxar-lo; millor masturbar-se. 2-Qualsevol relació ha de tenir uns sentiments de base; el sexe és un afegitó agradable. 3-El sexe és interessant “per se”; no cal adobar-lo amb l’amor; cada cosa té el seu moment, lloc i espai.
   Em va cridar la atenció que la postura 3, la meva, fos tan poc compartida, donat que el grup estava format per cinc dones i cinc homes llegits, viatjats i de ment oberta, vuit dels quals viuen sols. A ells dedico aquesta breu reflexió.
   Pels individus no sotmesos a la coacció de religions o ideologies castradores, el sexe hauria de ser un plaer senzill i fàcil, assumible per a tothom que voluntàriament s’hi presti. El gaudi sexual és físic i mental, però la proporció entre un i altre component és variable. Òbviament el súmmum seria que el moment compartit tingués un màxim de cada ingredient, tot i que seria il·lusori: la perfecció no és humana. Els beneficis mèdics que aporta el sexe són sobradament coneguts, reprimir-se’n les ganes no és gens saludable i la vida ja és prou complicada sense que nosaltres afegim llenya al foc.
   Conclusió: si el nostre desig sexual és compartit, encara que sigui fruit d’un moment que sabem que no tornarà, aprofitem-lo i gaudim-ne! El sexe entregat (demostrar a l’altre que ens agrada), generós (procurar que l’altre gaudeixi), respectuós (donar importància a l’altre) és una bonica forma d’amor a la qual no hauríem de renunciar.
   Algú va comentar encertadament que, amb l’edat, el problema no és si sexe o amor, sinó la manca de desig. Totalment d’acord. Però això és una altra història...
(foto lliure de Dreamstime)




7 comentaris:

  1. Benvolguda Carme,
    Hem sento joiosament al•ludit en et teu comentari de Cap d’Any ja que et vaig dir que trobava a faltar els teus posts últimament... Sempre es agradable llegir a una dona que escriu clar i sense prejudicis, quelcom que els homes per molt oberts que ens creiem no som capaços de fer fàcilment.
    Oh la edat i el desig que es perd.. punt al que arribes a mesura que compleixes anys. (tot i que cal no generalitzar ja que conec –homes i dones- que mantenen el desig fins a qualsevol edat).
    Al començament ho vius amb una certa tristesa però més endavant també com una mena d’alliberament ja que el desig de vegades t’ha portat a situacions complexes i fins i tot ridícules.
    Jo personalment ho visc així i així ho expresso quan surt a la conversació.

    ResponElimina
  2. Gràcies, anònim. Trobo que per ser un home, parles prou clar. Respecte a la manca de desig, suposo que passa com totes les coses que es van abandonant amb l'edat: si ja les has tingudes i gaudit, no sap tant de greu perdre-les. Salut!

    ResponElimina
  3. Me ha encantado Carme:
    De acuerdo con las distintas posibilidades que mencionas.
    Por supuesto habria que disfrutar del sexo -en toda su amplitud- siempre que se pudiese pues la sexualidad es el alimento del cuerpo emocional.
    Si el encuentro sexual es, además, plenamente consciente, nos lleva a unos niveles de plenitud que nutren tanto nuestro cuerpo físico, como el mental, el emocional -como ya dije- y además el espiritual. En estos casos no se "folla", no se "carda", sencillamente se hace el Amor, y este encuentro tan gratificante puede darse entre dos que se acaban de conocer, y quizás nunca más volveran a verse, pero el recuerdo durará siempre.

    ResponElimina
  4. Carme ! Bon any!bEls teus comentaris sempre són interessants! Començo per pensar que lámor ideal que sovint ens presenten no existeix,, enn la relació entre dues persones sempre hi ha un intercanvi d´interessos que en un moment determinat conflueixen i que la gent en diu amor. Jo penso que en aquest intercanvi si hi ha respecte, diàleg i compartir és quan hi ha harmonia. Per cert recomano la pelicula La Academia de las Musas que toca a fons aquest aspecte.
    Pel que fa al sexe, jo la veritat sempre l´he tingut amb un intercanvi d´afecte i prèvia una mínima coneixença i encara que no hi haguès ànim de continuitat això no vol dir que a vegades el desig hi ha sigut. Em costa d´entendre el sexe sense uns mínims elements de convivència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O sigui que formes part del grup que no creu en el sexe i prou. Ja saps, n'hi ha per a tots els gustos. Una abraçada.

      Elimina
  5. SOBRE LA SEXUALITAT

    Des de el meu punt de vista, entenc la sexualitat com part de la vivència humana i expresió instintiva-física-mecànique d'esser viu que vol reproduir-se. I en la seva realització experiencial gaudeix dels efectes sensitius i emocionals (especialment de plaer, goix, benestar, sensibilitat, expansió i plenitud) que sorgeixen durant la practica de l'activitat sexual. No es necessari esmentar els enormes beneficis físics i psíquics que supòsa i que son prou coneguts.

    Semble doncs, que la pregunta es ¿Per practicar sexe i disfrutar de tots els seus beneficis, ha de existir la presència de l'amor? Per respondre això hem de definir primer que s'enten per amor. Si entenem per amor el vincle d'afecte entre dues persones o el compromis de fidelitat entre elles. La resposta ha de ser rotundament que no es necessari l'amor, ja que aquest condicionants son tan sols modismes culturals imposats. Ara bè, també es cert que si se dona la circumstància de l'amor, les connotacions del sexe son diferent, així com també la seva finalitat.

    Lo que si es evident, per tal que es pugui realitzar sexe, es la existència necessaria d'atracció mutua, que es produeix per l'abducció física del cos de la persona desitjada, i que pot anar acompanyada de tot un seguit de circumstàncies considerades valuoses per cada una de les persones, com ara l'admiració de qualitats com el conexement, vitalitat, comportament, simpatia, creativitat, sensibilitat, gustos o preferéncies etx...

    També es obvi que la pràctique gratificant continuada del sexe amb la mateixa persona, pot conduir a la creació d'un vincle emocional d'afecte entre la parella, que sorgeix d'una forma natural quan es busca el benestar de l'altre com si fos el propi d'un mateix.

    Per tant, crec que el sexe pot practicar-se sense necessitat d'un vincle previ d'afecte perque es immanent a la naturaleza del ser viu i no hi ha cap obstacle perque tengui lloc, practicat sempre amb respecte mutu i cura de l'altre. Si apareixen doncs dificultats, aquestes estan arrelades en creences o perjudicis socials. Així mateix tampoc crec que l'edat sigui cap obstacle per la pràctica del sexe, a no ser que es confongui sexualitat amb pobresa de desig o manca d'erecció, en que ja intervenen components psicologics. La sexualitat es molt més que això o que la penetració.

    Llorenç Coll.

    ResponElimina
  6. M'agrada la teva exposició, Llorenç. Gràcies per compartir-la.

    ResponElimina