Deixa el teu correu i rebràs les novetats

20 de setembre de 2015

Polítics i cognoms materns

Ja fa anys que s’està estenent l’ús del cognom de la mare en detriment del d’el pare. La classe política n’és una bona mostra. Des de l’ex alcalde de Badalona, el senyor García, que es fa dir Albiol a seques (en els cartells de propaganda electoral del PP), fins a l’ex president Rodríguez, alies Zapatero, n’hi ha un munt que s’han batejat de nou. No és cert, senyora Sánchez? Disculpi, volia dir Camacho.
    A què es deu aquesta moda? Perquè un personatge públic esborra el seu primer cognom? En primer lloc potser no ho faria si es digués Lamata, Ponte o Seisdedos, que són menys populars. I a Catalunya la denominació d’origen també compta: els cognoms acabats amb –ez no fan prou país, detall que els polítics locals no passen per alt. Aquí els cognoms més freqüents són, per aquest ordre: García, Martínez, López, Sánchez, Rodríguez, Fernández, Pérez, González, Gómez, Ruiz, resultat de la forta immigració a casa nostra. A la llista de l’Institut d’Estadística de Catalunya el primer menys espanyol és Gil, cognom provençal provinent d’un monjo del segle VII, que queda en una discreta vint-i-cinquena plaça. La llista també informa que es diu García un 22,55% de la població i Sánchez, un 13,60%. Quina vulgaritat! O això és el que ells pensen...
    El que em pregunto és si els pares d’aquests individus tenen alguna cosa a objectar i si les mares estan satisfetes del canvi. A banda dels personatges públics hi ha qui s’ha canviat el cognom (o l’ordre dels cognoms) per odis i rancúnies, i també per interessos legals. Òbviament, en els casos esmentats abans, es pretén ser diferent, únic si fos possible. I fàcil de recordar, que amb tants -ez ens fem un embolic.
    Mai he estat d’acord en què el cognom del pare es citi abans del de la mare. I no es tracta de feminisme mal entès. Essent les dones les que parim, el que no es pot negar és que un fill ha sortit de tal o qual panxa. En canvi per saber qui n’és el pare, cal fer una prova de DNA. Tornant a les estadístiques, el Journal of Couple and Relatioship Therapy assegura que entre un 45 i un 55% de les dones casades dels EUA són infidels. Altres estudis indiquen que a Espanya les dones són més infidels que els homes i que el nombre de fills nascuts fora de la parella i fets passar per fills de la parella seria... bé, deixem-ho, que no vull amargar el dia a ningú. Per això proposo que a partir d’ara el registre civil faci constar primer el nom de la mare, perquè aquest, segur que no falla!
(Foto lliure de Dreamstime)