Deixa el teu correu i rebràs les novetats

5 de febrer de 2014

Finances d'avui

A dia d’avui ningú dubta que les finances dominen l’economia, de manera que la Borsa s’ha convertit en l’eix del món i els bancs d’inversions en governants dels polítics. Suposant que la política volgués (pogués) posar fre a aquest desgavell, la seva lentitud en l’execució seria poc operativa sobre uns mercats que van a tota velocitat. Els especuladors actuals es dediquen a fer caure països, no empreses. I com s’ho maneguen? Segons el brocker i day-trader Josef Ajram a finals del 2008 se’ls va prohibir vendre accions que no tenien. Fins llavors havia estat una pràctica habitual, sempre i quan es tanquessin les operacions el mateix dia. És important explicar que la compra i venda necessita d’un intermediari financer que cobra comissions que ajuden a sostenir una agència de valors, entre altres. Arran d’aquesta prohibició es va popularitzar, entre molts altres, un producte financer (CDF) ja existent que permet comprar i vendre, vendre i comprar i sobre tot, mantenir les posicions venudes durant més de un dia. Aquesta possibilitat facilita que els manipuladors del mercat puguin guanyar quan baixa la Borsa, cosa que crea por, por de la qual ells s’aprofiten. O sigui que els especuladors creen por pujant els CDF i la por fa que la renda variable sigui inestable i baixi de forma que les seves posicions baixistes a l’actiu que sigui fan que ells guanyin molts diners. L’única sortida a aquest problema és política: prohibir vendre accions que no es tenen, sempre que aquesta posició venedora s’arrossegui més de un dia. Si es vol evitar un crac de la Borsa, des d’un punt de vista polític s’ha de prohibir vendre allò que no es posseeix. El sistema necessita liquidesa i necessita el trading (comprar i vendre diversos cops en un dia), però no s’ha d’aguantar una posició baixista més enllà d’unes hores. Qui podria oposar-s’hi? Els grans especuladors, molts dels quals voldrien que l’economia real anés molt malament per a treure’n molt profit gràcies a aquestes posicions baixistes. (tret de La solució. El mètode Ajram)