Deixa el teu correu i rebràs les novetats

22 de gener de 2014

Llibres que marquen

Tots els lectors podríem fer un llistat de llibres que, per diferents motius, conservem a la nostra memòria. Tots ells, per la història o pel protagonista, ens han ensenyat coses de la vida. Alguns ens han caigut a les mans recomanats i d’altres per casualitat o en moments crucials. Tots formen part de nosaltres. Els que voldria destacar, però, són els de la meva etapa d’adolescent. Dec a en Dumas moments inoblidables d’aventura amb Els tres mosqueters, mentre em deixava impressionar per la dolenta Milady i la seva flor de lis tatuada. El suspens d’aquells deu negritos que anaven desapareixent misteriosament en l’obra reina d’Agatha Christie em van produir algun que altre malson nocturn i un conjunt d’emocions desconegudes. Però l’obra que més em va impactar en aquella època va ser Allò que el vent s’endugué. Jo era llavors una nena retreta i insegura que admirava la voluntariosa Scarlett O’Hara i volia ser guapa com ella, decidida com ella i tenir un noviet clavat al Rett Butler. Més endavant van venir obres diferents. La duresa de Germinal d’el meu venerat Émile Zola em trencava el cor tant com La plaça del diamant. En l’adolescència tardana seguia la meva preferència pels homes que jo creia molt masculins perquè eren valents i orgullosos, i que Corneille va saber descriure tant bé a Le Cid, obra que llegíem al Lycée Français i de la que em sabia escenes senceres de memòria. Una amiga em va regalar en un moment crucial un Herman Hesse, Demian, llibre que encara obro en èpoques fosques i que sempre em reconforta. Recordo que als setanta José Luís de Vilallonga estava prohibit pel franquisme; anàvem a comprar els seus llibres a França i els passàvem d’amagat per la frontera. N’hi ha un que encara relleigeixo. Es diu L’homme de sang i narra la tornada a Espanya d’un exiliat andalús de la guerra civil, un personatge potent amb una història narrada de manera esplèndida. Podria citar encara alguns llibres com Gigi, de Colette, o 1984, d’Orwell. Però en vull destacar un, que segur que ningú no coneix: Escuela del amor y del matrimonio. El llegia d’amagat. I és que fa més de quaranta anys no es parlava obertament de sexe com ara, i si un volia informar-se, s’havia d’espavilar sol. Oh, llibres! Llibres per gaudir, llibres per aprendre..., però com va dir l’agent literari Carmen Balcells, està molt bé viure altres vides i conèixer altres móns a través dels llibres, però és encara millor viure les nostres pròpies experiències.