Deixa el teu correu i rebràs les novetats

5 de juny de 2013

El procés de destrucció creativa

DESTRUCCIÓ CREATIVA: D’ON SURT?  
“El capitalisme funciona per un procés de creació-destrucció”. És una frase de l’economista Joseph Schumpeter.
      L’any 1589 en William Lee, un sacerdot anglès, va inventar la primera màquina tèxtil amb l’idea solidària d’estalviar temps als treballadors manuals. Va fracassar en aconseguir una patent a causa de les contundents opinions en contra de l’invent: privaria la gent de feina, crearia atur i pobresa, desestabilitzaria el govern i amenaçaria el poder reial. Hi hauria augment de la productivitat, sí, però també destrucció creativa.
      L’innovació tecnològica fa que les societats humanes siguin pròsperes, però suposa la destrucció del vell pel nou i el final dels privilegis econòmics i polítics de certes persones. Per tenir un creixement econòmic sostingut necessitem noves tecnologies i noves formes de fer les coses que, i aquest és el “perill”, poden canviar el poder polític.

      Segons els autors de Per què fracassen els països, aquesta anècdota de la primera màquina tèxtil il·lustra el fet que el nivell de vida de les persones no va canviar entre la revolució neolítica i la revolució industrial del segle XVIII. Va ser per culpa de la no acceptació de la destrucció creativa.