DESTRUCCIÓ CREATIVA: D’ON SURT?
“El capitalisme funciona per un procés de creació-destrucció”. És una frase
de l’economista Joseph Schumpeter.
L’any 1589 en William Lee, un
sacerdot anglès, va inventar la primera màquina tèxtil amb l’idea solidària d’estalviar
temps als treballadors manuals. Va fracassar en aconseguir una patent a causa de les contundents opinions en contra de l’invent: privaria la gent de feina, crearia
atur i pobresa, desestabilitzaria el govern i amenaçaria el poder reial. Hi
hauria augment de la productivitat, sí, però també destrucció creativa.
L’innovació tecnològica fa que
les societats humanes siguin pròspere s,
però suposa la destrucció del vell pel nou i el final dels privilegis econòmics
i polítics de certes persones. Per tenir un creixement econòmic sostingut
necessitem noves tecnologies i noves formes de fer les coses que, i aquest és
el “perill”, poden canviar el poder polític.
Segons els autors de Per què fracassen els països, aquesta
anècdota de la primera màquina tèxtil il·lustra el fet que el nivell de vida de
les persones no va canviar entre la revolució neolítica i la revolució
industrial del segle XVIII. Va ser per culpa de la no acceptació de la
destrucció creativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada