Deixa el teu correu i rebràs les novetats

14 de maig de 2013

Podria jo formar part de l'excedent de producció?


En sociologia aquest terme es refereix a individus que, en una societat, no entren en els paràmetres de vida “normals”, no es consideren útils i són difícilment reciclables. En altres temps existien canals de drenatge de l’excedent d’éssers humans com l’emigració a diferents indrets d’acollida, però ara ja no queden llocs buits al planeta.
      El capitalisme global negatiu produeix un augment constant de gent supèrflua que, en gran part, roman en terra de ningú, apartada del món, en camps de refugiats provisionals que s’han convertit en definitius. Avui l’excedent de població és tan gran que supera la capacitat de gestió, tot i que reclama posar-hi remei urgentment. Totes aquestes persones “no útils” abracen sovint pseudo solucions com ara guerres i baralles tribals, tropes paramilitars, bandes de traficants de drogues i persones, etc.
       Com planta cara Occident a aquest problema? Malament! Aplicant els drets humans només quan van a favor seu, encara que els hagi de violar; provocant conflictes per interès propi en l’espai global; estimulant el creixement de pàries i proscrits així com de qualsevol negoci que s’aprofiti de la desesperació d’altri; alleugerant la seva consciència de culpa amb ajudes humanitàries; bloquejant els camins (fronteres) que porten a llocs amb significat, llocs on poder reiniciar una vida digna.
      El problema de l’excedent de població, igual que situacions com l’immigració descontrolada o el terrorisme no s’aturaran fins que els Estats es preguntin quines en són les causes i trobin respostes. Cal aplicar solucions globals vàlides a tots els temes locals.
      Jo també em puc convertir en excedent de població. N’hi ha prou amb un pas en fals a la vida o un atur sostingut per ser un “individu no útil” a la societat. I llavors, què?