L’anomenaven Deessa de foc. Li atribueixen els adjectius de: apassionada, racial, forta, salvatge, violenta… Va revolucionar el ball flamenc perquè era diferent.Va triomfar a Europa i a tot el continent americà, i el seu amic John S. Wilson li va regalar una masia a Begur perquè tingués alguna cosa de la seva propietat. Hi va morir al 1963, massa jove, fins i tot per algú que ja ho té tot fet.
Vista l’exposició –en blanc i negre- recomano especialmente els retrats de la barcelonesa Colita. En el que he penjat la Carmen em recorda a la mexicana Teresa, protagonista de La reina del sur, novel.la de A. Pérez-Reverte. Però el meu retrat preferir és un en el que surt voluntàriament desenfocada. Colita ha aconseguit retratar-li l’ànima, una ànima sensible, débil i dolorida.
M'agrada especialment aquesta anècdota. Trobant-se de gira a Nova York, la Carmen va tenir un desig de sardines. En va comprar un kilo i les va fregir sobre una taula de l'hotel -el luxuós Waldorf Astoria- valorada en milers de dòlars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada