28 de febrer del 2016

Els 10 ingredients del fitness cerebral

El cervell segueix essent un gran desconegut. Tot i així s’ha avançat molt pel que fa a les situacions i productes que l’envelleixen i perjudiquen. La base per perdre les mínimes neurones i crear nous circuits estaria en alimentar correctament el cervell i sobre tot, en diversificar les aportacions per tal de mantenir-lo sempre estimulat. Us proposo una recepta, conclusió de les meves lectures, que recomano practicar a partir dels 50-60 anys, però que es pot iniciar fins i tot més tard... o més d’hora.
  1-Portar una vida sana:
   1a: descansar i dormir bé perquè el cervell faci neteja. S’aconsegueix duent horaris regulars, seguint els propis bioritmes, no estressant-se abans del son, fent servir tècniques de relaxació (meditació, ioga), escoltant música, llegint.
   1b: seguir la dieta mediterrània; prendre oli d’oliva, omega 3 (sardines, anxoves, salmó), verdures, grana, fruites.
   1c: practicar exercici físic regular
   1d: evitar els tòxics com l’alcohol, el tabac i els medicaments (s’eliminen pel fetge o el ronyó i els perjudiquen; no van mai bé per tot).
  2-Donar importància a les relacions socials:
   2a: cuidar i veure els amics de sempre
   2b: fer noves relacions/amistats, a ser possible ben diferents de nosaltres (ens obriran la ment a altres idees, cultures i llengües)
   2c: tenir alguna parella per fer “transferència emocional” i física si possible. Mai no s’insisteix prou en la necessitat d’abraçar-se, acariciar-se i petonejar-se.
  3-Aprendre coses noves; poso exemples: els grans lectors, fer un curs de ball; els conversadors, jugar a vídeo-jocs d’esports o d’evitar obstacles; els esportistes, fer un curs de xinès, japonès o àrab clàssic. La finalitat és fer treballar diferents zones cerebrals.
  4-Variar el dia a dia: oblidar-se de les rutines de sempre.
   4a: fer servir diferents camins i transports per anar a casa o a la feina
   4b: viatjar, ni que sigui al poble del costat, amb curiositat i ganes de novetats.

Aquesta seria la meva recepta per tenir un cervell en forma. Quina és la teva?
(foto lliure de Dreamstime)


28 de gener del 2016

Un llibre que ajuda a entendre el segle XXI

En Víctor Pou Serradell va presentar fa un mes la seva obra “Relaciones internacionales, geopolítica y economia mundial” en un sopar al qual vaig assistir. En veure el llibre em va semblar agosarat comprimir un tema tan ampli en unes escasses 250 pàgines, tot i que com a alumna del Dr. Pou conec la ment endreçada i la capacitat de síntesi d’aquest bon professor.
   L’assaig ens apropa a les múltiples veus autoritzades del món global, (economistes, historiadors, periodistes, pensadors...) que intenten visualitzar el futur a partir de la Història i dels només quinze anys que portem transitant pel segle XXI. Cal assenyalar que per en Pou aquest segle es va iniciar el 1989 amb la caiguda del Mur de Berlín.
   La bibliografia consultada és extensa (l’autor és un lector voraç) i l’obra mostra un ampli ventall d’opinions contraposades respecte al nostre futur. Un dels punts forts és la diversitat de lectures recomanades; hi ha però, un gran respecte per l’economia tradicional i li manquen referències al pensament innovador/progressista. També hi he trobat a faltar un èmfasi sobre temes com la necessària transició energètica, la fi dels recursos fòssils o l’escalfament global, prou importants per capgirar el funcionament del món.
   Els assumptes tractats són molt nombrosos: anàlisi dels primers quinze anys del segle, diferents visions de pensadors, elements de context de l’economia global i grans temes de l’economia mundial; hi ha molts quadres i gràfics explicatius que en simplifiquen la comprensió. Es tracta doncs d’una obra molt didàctica, plena d’opinions i de cites, que ajuda a fer-se una idea del que hi ha i del que pot ser el futur i que jo estaré encantada de poder fer servir com a llibre de consulta.
   Una crítica: molta imparcialitat i una visió a distància, adequades per un llibre de text, però en quant a assaig m’hauria agradat que l’autor s’impliqués més. M’ha quedat a l’aire una pregunta: “Dr. Pou, quina és realment la seva opinió?”.    
   Si algú més l'ha llegit, m'agradaria molt saber què en pensa i compartir-ho amb els lectors.
(Foto: Víctor Pou a l'esquerre).







17 de gener del 2016

Bases del Premi Carme Lafay 2016

Gènere: relat
Premi: 250 euros al guanyador i 2 obres de Carme Lafay al finalista
Obert a: més grans de 18 anys
Convocant: l'escriptora Carme Lafay, de Lafay ebooks.
Idioma: català estàndard
Data límit d'entrega: 20-03-2016
Falla el: es comunicarà amb prou antelació a http://carmelafay.blogspot.com.es/

L'escriptora Carme Lafay convoca aquest premi amb la intenció de promoure la creació de textos que destaquin pel seu estil lingüístic i per un contingut original.

Bases:
1-Participants: majors de 18 anys el 20-03-2016.
2-Tema: "Coincidiu en un lloc concret amb algú inesperat". Es pot desenvolupar en qualsevol temps, espai i circumstàncies. De preferència, pocs diàlegs.
3-Premi de 250€ pel guanyador i de 2 obres de l'autora pel finalista.
4-Presentació de les obres: Cada participant podrà enviar un sol relat escrit en català, original, inèdit i no premiat. L'extensió serà de 3 a 4 folis Din A4, en lletra Times de 12 i a un espai i mig. Totes les obres aniran signades amb el títol del relat i els telèfons de l'autor (millor el fix i el mòbil).
5-Enviament d'originals: S'enviaran al correu cnlafay@gmail.com en un fitxer .pdf adjunt. S'indicarà que van dirigits al Premi Carme Lafay 2015 i en el "tema" constarà el títol del relat i el telèfon. Cal procurar que el correu d'origen no sigui identificable per tal de mantenir l'anonimat del concursant.
6-Nombre i termini: S'acceptarà un màxim de 50 obres. El termini expira a les 00.00 del 20-3-2016.
7-Selecció d'obres: un comitè de lectura i l'escriptora convocant decidiran l'obra premiada. Si no es presenta cap text amb la qualitat esperada, el premi quedarà desert.
8-Fallo del premi: es contactarà per mail o telèfon amb els 12 finalistes i, si no hi ha cap inconvenient (falsificació de dades, etc.), es farà públic en un acte el dilluns 9 de maig a les 19h a Barcelona, a Aula de Escritores, http://www.auladeescritores.com/, durant el qual es remetrà la quantitat estipulada en mà.
9-Els concursants que ho desitgin veuran els seus escrits publicats en un ebook que durà el títol de "Premi Carme Lafay 2016" i que es podrà baixar gratuïtament de diferents plataformes digitals.
10-Pel sol fet de participar els concursants accepten aquestes bases i els criteris seguits per a atorgar el premi.
11-Des d'ara fins al termini d'entrega s'aniran actualitzant el nombre de participants i les incidències de l'entrega del premi en aquest mateix bloc http://carmelafay.blogspot.com.es. Es recomana anar-lo consultant.

1 de gener del 2016

Nit de Cap d'any: Sexe sense amor?

Un dels temes més globals que es puguin trobar –parlat, escrit o filmat- es va convidar a taula la nit de Cap d’Any com a conversa estrella (fins i tot superant el de la CUP!).
   Érem deu col·legues disposats a gaudir de la festa com només sabem fer-ho els qui hem superat matrimonis, parelles i fills propis i aliens, els que creiem que pensar per fi en un mateix és el que toca quan es passa dels seixanta.
   “Sexe sense amor: sí o no?” era la gran pregunta. Les respostes es podrien resumir en aquestes postures: 1-És fastigós això de conèixer algú, cardar i despatxar-lo; millor masturbar-se. 2-Qualsevol relació ha de tenir uns sentiments de base; el sexe és un afegitó agradable. 3-El sexe és interessant “per se”; no cal adobar-lo amb l’amor; cada cosa té el seu moment, lloc i espai.
   Em va cridar la atenció que la postura 3, la meva, fos tan poc compartida, donat que el grup estava format per cinc dones i cinc homes llegits, viatjats i de ment oberta, vuit dels quals viuen sols. A ells dedico aquesta breu reflexió.
   Pels individus no sotmesos a la coacció de religions o ideologies castradores, el sexe hauria de ser un plaer senzill i fàcil, assumible per a tothom que voluntàriament s’hi presti. El gaudi sexual és físic i mental, però la proporció entre un i altre component és variable. Òbviament el súmmum seria que el moment compartit tingués un màxim de cada ingredient, tot i que seria il·lusori: la perfecció no és humana. Els beneficis mèdics que aporta el sexe són sobradament coneguts, reprimir-se’n les ganes no és gens saludable i la vida ja és prou complicada sense que nosaltres afegim llenya al foc.
   Conclusió: si el nostre desig sexual és compartit, encara que sigui fruit d’un moment que sabem que no tornarà, aprofitem-lo i gaudim-ne! El sexe entregat (demostrar a l’altre que ens agrada), generós (procurar que l’altre gaudeixi), respectuós (donar importància a l’altre) és una bonica forma d’amor a la qual no hauríem de renunciar.
   Algú va comentar encertadament que, amb l’edat, el problema no és si sexe o amor, sinó la manca de desig. Totalment d’acord. Però això és una altra història...
(foto lliure de Dreamstime)




15 de desembre del 2015

Ordinadors rebels

Segur que us ha passat a tots: un dia teniu la sensació que el vostre utillatge informàtic fa el que li sembla i no el que li demaneu. Explicaré el meu cas i, si algú s’hi sent identificat, que m’ho digui. Solidaritat entre usuaris, sis plau!
   Sóc propietària de tres ordinadors, una tauleta i un telèfon. Els primers són portàtils de diferents mides i tenen el sistema operatiu Windows (Vista, 8.1 i 10), la tauleta és android i l’smartphone, IOS. Perquè tots diferents?, preguntareu. Perquè en el seu moment vaig pensar que així faria treballar les neurones (ja sabeu, establir noves connexions, evitar l’Alzheimer, etc.). Puc afirmar que, de moment, això funciona. Però em fan parar boja amb les manies que té cada aparell. Vegem-les.
   L’ordinador del Windows Vista només té wifi quan el connecto al router per cable; no funciona inalàmbric. A més, quan li ve de gust, redueix dràsticament la il·luminació de la pantalla i no hi veig un borrall. Té l’excusa de ser el sènior; pobret! El que porta el Windows 8.1 el vaig passar fa uns mesos al 10, però l’he hagut de tornar a posar d’origen perquè no aconseguia que em reconegués la sèrie Adobe (Indesign, Photoshop...) que algú havia craquejat per mi; i l’he hagut de re configurar tot amb el 8.1, després que els meus professors d’informàtica fessin la feina grossa.
  El portàtil més petit (W10), al menú “Inici” accepta totes les meves adreces de correu, excepte el de Google (Gmail). A més, m’ha proposat compartir el OneNote amb el meu telèfon Iphone 6, que no el reconeix i em diu que tururú. Vaig rebre un enllaç per veure series de TV subtitulades en català i ho vaig provar a la tauleta Android que tinc connectada per HDMI a una pantalla gran (no tinc cable de televisió). El navegador Google m’avisa que aquesta URL no és segura i, senzillament, que ell no l’obre (fins i tot quan li dic que ho faci). El sistema em suggereix fer servir el Mozilla; L’instal·lo i sí que l’obre. Però, ai!, no em deixa veure el vídeo a pantalla completa; resultat: acostar una cadira a la tele i fer l’exercici mental de traduir perquè les lletres són il·legibles. Per acabar, vaig perdre la targeta Visa (com em passa força sovint) i l’Iphone no em va poder cobrar la quota per més emmagatzematge. Doncs li vaig haver d’introduir dues vegades la numeració de la meva targeta digital; sabeu perquè? Perquè la primera no me la va reconèixer i em seguia sortint l’avís de manca d’espai; però quan vaig rebre els comprovants de compra vaig veure que cobrar, sí que ho havien fet les dues vegades!
   Sóc conscient que molts penseu que tot té una explicació lògica. Jo tampoc crec en fantasmes ni en la “conspiración judeo-masónica”. Però... estic col·lapsada! HELP!
(foto lliure de Dreamstime)


18 d’octubre del 2015

Diagnosticar millor irradiant menys

Als metges que diagnostiquem malalties mitjançant raigs X, coneguts com a “radiòlegs”, sempre ens ha preocupat la dosi de radiació que administrem als pacients, que hauria de ser tan baixa com possible per tal d’aconseguir alhora un bon diagnòstic i un mínim perjudici. La mamografia o la TAC formen part de les proves que irradien; no així l’ecografia, que fa servir ultrasons. Amb els avenços de la tècnica han nascut aparells que busquen la relació òptima entre imatge i irradiació.
   Els diferents teixits que formen la mama absorbeixen els raigs X de manera semblant i costa diferenciar-los; per això els aparells de diagnòstic han de donar una excel·lent qualitat iconogràfica (resolució elevada, baix soroll, absència d’artefactes, entre altres). I si a més pretenem irradiar el mínim, podem fer servir el mamògraf amb comptatge de fotons, d’última generació, que combina qualitat i microdosi (sis vegades menys dosi).
   Els aparells de tomografia computeritzada mostren les diferents parts del cos a làmines d’un gruix determinat que en faciliten l’estudi. Els TAC’s més moderns ofereixen una reducció de la radiació d’un 30-40% i unes fotografies d’una nitidesa espectacular.
   Vaig anar a fer-me una mamografia de control a la consulta d’un apreciat col·lega que em va mostrar i presentar l’utillatge esmentat. En acabar em va donar un sobre que contenia una còpia en paper de la prova, l’informe i un codi QR (una novetat!). Allà mateix em vaig baixar al mòbil una aplicació per a llegir-lo. Donat que cada estudi radiològic digital està numerat, el QR Reader estableix un enllaç amb aquest número i permet visualitzar les imatges i les meta dades en el smartphone. Haig de dir que em va sorprendre la qualitat d’imatge aconseguida en el meu iPhone 6. El Dr. Rafael Salvador, però, va opinar rient que encara havia de ploure molt fins que tothom portés les seves proves al damunt.
   I jo vaig sortir encantada. Se m’havia fet un diagnòstic més precís, se m’havia irradiat menys i, si ara em trobo un nòdul al pit estant a Singapore o a Atlanta, duré la mamografia a sobre, una gran ajuda pel metge que em visiti.
   Els científics que fan avançar la tecnologia i els professionals que s’esforcen en aplicar-la es mereixen aquest breu agraïment. Tots som pacients de tant en tant. Gràcies, Imagine!
(foto lliure de Dreamstime)



20 de setembre del 2015

Polítics i cognoms materns

Ja fa anys que s’està estenent l’ús del cognom de la mare en detriment del d’el pare. La classe política n’és una bona mostra. Des de l’ex alcalde de Badalona, el senyor García, que es fa dir Albiol a seques (en els cartells de propaganda electoral del PP), fins a l’ex president Rodríguez, alies Zapatero, n’hi ha un munt que s’han batejat de nou. No és cert, senyora Sánchez? Disculpi, volia dir Camacho.
    A què es deu aquesta moda? Perquè un personatge públic esborra el seu primer cognom? En primer lloc potser no ho faria si es digués Lamata, Ponte o Seisdedos, que són menys populars. I a Catalunya la denominació d’origen també compta: els cognoms acabats amb –ez no fan prou país, detall que els polítics locals no passen per alt. Aquí els cognoms més freqüents són, per aquest ordre: García, Martínez, López, Sánchez, Rodríguez, Fernández, Pérez, González, Gómez, Ruiz, resultat de la forta immigració a casa nostra. A la llista de l’Institut d’Estadística de Catalunya el primer menys espanyol és Gil, cognom provençal provinent d’un monjo del segle VII, que queda en una discreta vint-i-cinquena plaça. La llista també informa que es diu García un 22,55% de la població i Sánchez, un 13,60%. Quina vulgaritat! O això és el que ells pensen...
    El que em pregunto és si els pares d’aquests individus tenen alguna cosa a objectar i si les mares estan satisfetes del canvi. A banda dels personatges públics hi ha qui s’ha canviat el cognom (o l’ordre dels cognoms) per odis i rancúnies, i també per interessos legals. Òbviament, en els casos esmentats abans, es pretén ser diferent, únic si fos possible. I fàcil de recordar, que amb tants -ez ens fem un embolic.
    Mai he estat d’acord en què el cognom del pare es citi abans del de la mare. I no es tracta de feminisme mal entès. Essent les dones les que parim, el que no es pot negar és que un fill ha sortit de tal o qual panxa. En canvi per saber qui n’és el pare, cal fer una prova de DNA. Tornant a les estadístiques, el Journal of Couple and Relatioship Therapy assegura que entre un 45 i un 55% de les dones casades dels EUA són infidels. Altres estudis indiquen que a Espanya les dones són més infidels que els homes i que el nombre de fills nascuts fora de la parella i fets passar per fills de la parella seria... bé, deixem-ho, que no vull amargar el dia a ningú. Per això proposo que a partir d’ara el registre civil faci constar primer el nom de la mare, perquè aquest, segur que no falla!
(Foto lliure de Dreamstime)