Un dels temes més globals que es puguin trobar –parlat,
escrit o filmat- es va convidar a taula la nit de Cap d’Any com a conversa
estrella (fins i tot superant el de la CUP!).
Érem deu col·legues
disposats a gaudir de la festa com només sabem fer-ho els qui hem superat
matrimonis, parelles i fills propis i aliens, els que creiem que pensar per fi en
un mateix és el que toca quan es passa dels seixanta.
“Sexe sense
amor: sí o no?” era la gran pregunta. Les respostes es podrien resumir en
aquestes postures: 1-És fastigós això de conèixer algú, cardar i despatxar-lo;
millor masturbar-se. 2-Qualsevol relació ha de tenir uns sentiments de base; el
sexe és un afegitó agradable. 3-El sexe és interessant “per se”; no cal
adobar-lo amb l’amor; cada cosa té el seu moment, lloc i espai.
Em va
cridar la atenció que la postura 3, la meva, fos tan poc compartida, donat que
el grup estava format per cinc dones i cinc homes llegits, viatjats i de ment
oberta, vuit dels quals viuen sols. A ells dedico aquesta breu reflexió.
Pels
individus no sotmesos a la coacció de religions o ideologies castradores, el
sexe hauria de ser un plaer senzill i fàcil, assumible per a tothom que voluntàriament
s’hi presti. El gaudi sexual és físic i mental, però la proporció entre un i
altre component és variable. Òbviament el súmmum seria que el moment compartit
tingués un màxim de cada ingredient, tot i que seria il·lusori: la perfecció no
és humana. Els beneficis mèdics que aporta el sexe són sobradament coneguts, reprimir-se’n
les ganes no és gens saludable i la vida ja és prou complicada sense que
nosaltres afegim llenya al foc.
Conclusió:
si el nostre desig sexual és compartit, encara que sigui fruit d’un moment que
sabem que no tornarà, aprofitem-lo i gaudim-ne! El sexe entregat (demostrar a l’altre
que ens agrada), generós (procurar que l’altre gaudeixi), respectuós (donar
importància a l’altre) és una bonica forma d’amor a la qual no hauríem de
renunciar.
Algú va
comentar encertadament que, amb l’edat, el problema no és si sexe o amor, sinó
la manca de desig. Totalment d’acord. Però això és una altra història...
(foto lliure de Dreamstime)




